El juny del 2013 la història del Leganés va fer un gir copernicà. Amb la mel a la boca després de quedar a un pas de l’ascens a segona A, la inesperada marxa del tècnic Pablo Alfaro no feia albirar un bon futur a l’entitat madrilenya. Fins que va emergir la figura d’Asier Garitano. “Oblideu-vos de l’any passat, res tornarà a ser igual. L’objectiu serà guanyar, però sent atrevits i valents. Ni millors ni pitjors, però diferents d’Alfaro”, explicava aleshores el preparador basc, el gran artífex dels dos ascensos en tan sols tres temporades que ha viscut aquest club del sud de l’àrea metropolitana de Madrid fins a arribar a la màxima categoria del futbol espanyol la temporada passada.

Nascut a Bergara, Guipúscoa, ara fa 47 anys, el somni des de jove de Garitano era convertir-se en jugador de pilota basca, però la seva destresa el portaria a decantar-se per la pràctica del futbol. L’Eibar, el Cadis, el Gavà i l’Alacant, entre altres, van ser alguns dels clubs on Garitano va exhibir els seus dots com a davanter abans d’iniciar el seu periple com a entrenador, precisament amb el conjunt valencià. “Era un home molt pacient, sempre concedia molta tranquil·litat, era la peça de la balança del cos tècnic. Mentre que Bordalás era més explosiu, ell era més tranquil i feia les coses d’una altra forma”, rememora Edu Albácar, rendit a la versatilitat d’un tècnic amb qui va compartir vestidor al llarg de dues campanyes a Alacant. “Tant en els seus inicis a segona B com més tard a segona A i actualment a primera, la capacitat d’adaptació sempre ha estat el seu punt més fort. Pots preguntar a la gent que l’ha tingut en les tres categories i tots et diran el mateix d’ell”, comenta de forma categòrica el defensa de Sant Jaume d’Enveja. Sense fer gaire soroll per la seva humilitat i fidel a una filosofia d’equip molt marcada, en què l’ordre i el treball són condicions indispensables en els seus equips, Garitano va assumir les regnes del Leganés el 2013, després de polir-se per terres valencianes dirigint el Castelló, l’Oriola i l’Alcoià. “Era un tècnic molt metòdic, sabia quins eren els punts forts i les majors virtuts de l’equip i de cada jugador i els explotava al màxim, tal com continua fent ara”, destaca Mikel Santamaría, futbolista que va arribar a Butarque per exprés desig de Garitano i que es va acabar convertint en un dels protagonistes de l’ascens a la categoria de plata. Tres mesos i tretze partits consecutius sense vèncer en l’estrena de l’equip a primera no van fer variar gens ni mica el full de ruta d’un entrenador que ha demostrat àmpliament que té una capacitat notòria per administrar amb encert èxits i situacions complicades, llaurant-se amb pas ferm una trajectòria impecable al capdavant del Leganés amb humilitat i treball. Ni el fet de tenir el pressupost més baix de la competició ni la dificultat que suposa debutar per primer cop a primera han suposat un obstacle per al preparador basc, que diumenge passat va signar una nova proesa al capdavant del Leganés certificant una salvació per a molts impensable a l’inici de curs. “No m’ha sorprès la seva progressió, és un treballador nat a qui li agrada molt el futbol. Potser els qui no el coneixien tant es poden haver sorprès i més amb els inicis que va tenir, començant de segon i ara assolint la permanència amb un equip humil com el Leganés. Conec la seva metodologia, sap què ha de fer en tot moment i, el més important, mai no perd els nervis”, destaca Albácar.