Alemanya serà la rival de Xile en la final de la copa Confederacions de diumenge i lluitarà pel títol sent una selecció B. Joachim Löw va apostar per aquesta competició per un conjunt amb futbolistes menys habituals, la major part d’ells joves que no arriben als 25 anys, per donar descans als homes més importants que conformen habitualment les convocatòries. Dels que van anar a l’Eurocopa de França l’estiu passat només han repetit els porters Leno i Ter Stegen, que van ser suplents; Mustafi, Hector, Draxler, Can i Kimmich i d’aquests ahir, en el triomf contra Mèxic (4-1), en van ser titulars quatre: Ter Stegen, que va fer un recital sota pals, Kimmich, Hector i Draxler. Aquesta Alemanya B –mal anomenada així vistos els resultats–, ha complert amb escreix en el torneig, s’ha mostrat competitiva i ha posat diversos dels seus futbolistes en l’aparador. Un d’ells és Leon Goretzka, que ja va marcar en el primer partit i que ahir contra Mèxic va ser l’artífex de la victòria teutona. El migcampista del Schalke, de 22 anys, va palesar una de les seves millors virtuts, l’arribada a l’àrea, i amb dues urpades quan no s’havien jugat ni 8 minuts va marcar l’esdevenir del duel. I és que el combinat europeu va ser al començament del duel un huracà que va arrasar l’equip mexicà, amb Goretzka com a protagonista i autor de dues dianes: la primera, amb un precís xut des de la frontal després d’una centrada de Henrichs, i la segona, culminant una passada en profunditat de Timo Werner. Vuit minuts i doblet, el més ràpid de la història de la mannschaft.

Mèxic va quedar atordida, però es va saber refer, tot i que li va faltar punteria. De fet, el conjunt dirigit per Juan Carlos Osorio no va merèixer el càstig que es va acabar emportant, ja que va generar ocasions de sobres per ficar-se en el partit. Amb l’avantatge, Alemanya va endarrerir línies i va esperar el moment oportú per sentenciar, mentre que el combinat sud-americà es va apropiar de la pilota i la va moure per tal de trobar la porteria de Ter Stegen. Abans del descans, Gio i Chicharito van vorejar el gol; un es va trobar el porter del Barça, l’altre va xutar fora. Alemanya, però, no dormia i amb espais al davant també amenaçava, Werner, en un contra un, va topar amb Ochoa.

Res va canviar en la segona part. Els mexicans es van estavellar contra la defensa alemanya i Ter Stegen fins que els de Löw van sentenciar. Werner, que acabava de malbaratar una ocasió similar a la que havia tingut en el primer temps, es va rescabalar finalitzant una bona centrada d’Hector després d’una fantàstica passada filtrada de Draxler.

Tot i el resultat, Mèxic va insistir i va continuar acumulant arribades mitjançant Marco Fabián, Layún, Márquez i Raúl Jiménez, però quan no era el porter, era la falta d’encert o el travesser, com en la rematada de cap del davanter del Benfica. Al final, Marco Fabián, amb una canonada des de 30 metres directa a l’escaire, un autèntic golàs, va maquillar un resultat que Younes, en la jugada següent al contraatac es va encarregar de tornar a convertir en golejada. El principi fatal dels alemanys va condemnar Mèxic.