“Teòricament sí, som més fràgils. Però en el futbol...”. Leonardo Jardim no té més remei que acceptar que la seva és batalla contra les expectatives i un poder establert. Que tot i ostentar el títol, el seu Mònaco comença de zero i contra un rival que no para de crèixer. De que París és cada vegada més exuberant en un país de per sí centralista. Però a ell, li queda el mètode. El gust per construir, per tonrar a inventar-se un equip de nou, de reenamorar Europa, com ja va fer la temporada passada. “Quan perds jugadors del nivell de Méndy, de Bernardo Silva, de Bakayoko, tot és més difícil. Però ja ho hem fet en més d’una ocasió”, ha assegurat el tècnic portuguès, encara pendent de la possibiliatat de perdre algun il·lustre més pel camí -especialment Lemar i Mbappé-, però acostumat al nou estil de vida d’un Mònaco que ha deixat de comprar compulsivament (jugadors com Moutinho, James o Falcao...) per adaptar-se a un projecte sostenible, capaç de sobreviure a pèrdues capitals (Ferreira Carrasco, Kurzawa, Méndy, Barnardo Silva, Bakayoko...) i seguir apostant pel talent jove d’un futbol base ric i de fitxatges sempre per sota de la cotització de les vendes. Així, amb la recepta intacta i sense la pressió d’haver de respondre a una inversió milionària com la del París Saint-Germain, el conjunt del principat enceta la seva defensa del títol aquest vespre contra el Tolosa, en què podrà presentar les seves noves credencials, sobretot les del portentós Youri Tielemans, un dels migcampistes amb més projecció del panorama europeu, arribat de l’Anderlecht i que ja va deixar molt bona impressió durant la supercopa francesa, i apostes més sòbries, com la de Therence Kongolo (Feyenoord) i Soualiho Meïté (Zulte Waregem) i a l’espectativa de de l’evolució que pugui tenir el català Jordi Mboula, arrencat del Barça per jugar en principi al filial, però molt present en els plans de futur dels monegascos.

Amb la seva proposta rebel, el Mònaco ha afilat les urpes d’un PSG que continua invocant la seva hegemonia a base de petrodolars. Des de l’arribada de Nasser Al-Khelaïfi, l’octubre del 2011, el Montpeller (2012) i el propi Mònaco (2016) han frenat la irrupció inevitable dels parisencs, que a Europa segueixen sense treure’s l’etiqueta d’equip sense tradició (fundat l’any 1970) ni amb perxa de campió. Però per trencar el seu sostre, els diners qatarians han doblat l’aposta, convertint Neymar en el fitxatge més car de la història, dues vegades més que Paul Pogba (Manchester United) i completant la seva plantilla amb l’arribada de Dani Alves, veterà però competitiu, vigent i guanyador. “La edat només és una xifra, em sento jove i sóc una persona de reptes. I París és un projecte ambiciós”, ha manifestat el lateral baiano, que en la supercopa francesa, a Tànger, ja va treure les castanyes del foc a un Unai Emery que manté la confiança del xeic tot i el desenllaç del curs anterior, en què el PSG es va haver de conformar guanyant els dos títols menors, la copa i la copa de la lliga, després de quatre temporades consecutives guanyant una Ligue 1 que torna a ser l’objectiu, amb el Mònaco com a principal rival, però amb projectes interessants, amb un Marsella sanejat, amb la etiqueta que sempre dóna Marcelo Bielsa als seus equips, ara al Lilla o les ganes d’un català, Òscar García, per impulsar un estil a Saint-Étienne. “Ha de ser la prioritat la lliga, hem après del passat i pensem positivament”, considera el Emery.