L’Emirates es va veure immers en un desconcertant déjà vu, en una voràgine de gols sense ordre ni concert. Però aquesta vegada va acabar somrient. Si la temporada passada li va tocar la creu en la jornada inaugural, sucumbint contra el Liverpool (3-4) en un partit boig, ahir l’Arsenal va aconseguir apagar els primers rumors de la temporada al nord de Londres, tombant el Leicester mitjançant dos gols d’urgència de Ramsey i Giroud.

Fidel a la seva fama, potser sense el rigor tàctic més saludable, però amb frenesí, passió i alternatives a les seves dues àrees, la Premier va obrir foc amb tota la seva força de seducció, amb un Arsenal que ràpidament va presentar en societat la seva nova adquisició, un Alexandre Lacazette (53M€) que no va trigar ni tres minuts a embocar una centrada lateral de Mohamed Elneny, donant la primera alegria a l’Emirates. Però també molt en la línia emocional de l’Arsenal en les últimes temporades, el Leicester va rebaixar l’eufòria amb una jugada també molt seva, amb una pilota lateral que Maguire va rescatar perquè Okazaki instaurés una certa pau.

A partir d’aquí, el partit va entrar en un curs més controlat, esperable, amb els foxes, enguany ja amb Craig Shakespeare des de l’inici a la banqueta però amb la mateixa essència que tenien amb Ranieri, tancats i esperant amb el seu 4-4-2, empenyent els gunners, cada vegada més assentats sobre una defensa de tres centrals i dos carrilers, per ser protagonistes, per tenir mobilitat i donar velocitat a la pilota. Però els silencis del Leicester sempre són sospitosos, i només li cal una paraula per irrompre en el monòleg del rival. I aquesta la sol tenir Vardy, que, aprofitant una pilota ben encreuada d’Albrighton, va facturar el segon arrencant els primers renecs al nord de Londres.

La nit va donar crèdit a l’Arsenal i Welbeck, després d’una jugada embolicada, va contenir el rumor de la tribuna abans del descans, però ni així va endollar-se l’equip de Wenger, especialment feixuc al mig del camp, amb un Özil en versió pàl·lida i Alexis mirant-s’ho des de la tribuna.

Molt més estable emocionalment, sabedor del seu pla i sense necessitat de ser quirúrgic en espais reduïts, el Leicester va jugar al que més li agrada, amb els nervis del rival i novament Vardy, ara aprofitant una centrada de Mahrez –titular tot i l’interès del Roma per incorporar-lo–, va agitar novament els nervis d’un Arsenal que va tenir dificultats per organitzar les seves idees, però que com a mínim va reaccionar amb empenta i punt d’honor. També gràcies als canvis de Wenger, que va enviar al tapet Ramsey, Giroud i Walcott. Dos d’ells, el gal·lès amb una maniobra i el francès amb una rematada de cap marca de la casa, van apagar un incendi que ja començava a propagar-se per les tribunes de l’Emirates.