El Liverpool va tallar la bona predisposició del Hoffenheim com un ganivet. Encara que no va ser el dia més inspirat dels seus futbolistes punyents, perquè ni Mohamed Salah ni Sadio Mané van canalitzar la seva velocitat en bones definicions, el conjunt anglès va optimitzar millor les seves virtuts contenint amb esforç, i malgrat algunes llacunes defensives, l’equip de Julian Nagelsmann i mossegant amb transicions ràpides.

Fresc i estructurat, ben distribuït a la gespa i sempre amb punts de suport per progressar, la proposta del Hoffenheim es va quedar en l’embrió. L’equip alemany va començar bé, aspirant a jugar per primera vegada en la seva història, i fins i tot va disposar d’un penal per una dubtosa entrada de Lovren a Gnabry. Però Kramaric, excessivament tendre en l’execució, va topar amb Mignolet i va deixar escapar una ocasió d’or per canviar el panorama de l’eliminatòria. Una possibilitat que, en canvi, el Liverpool sí que va optimitzar. Trent Alexander-Arnold, nascut a Liverpool i encara assaborint els 18 anys, es va presentar als ulls d’Europa amb galons i talent. El jove lateral, escollit per Jürgen Klopp per pal·liar la baixa de Clyne, va mostrar atreviment i fins i tot es va animar a executar una falta des de la frontal, salvant la tanca amb qualitat i espolsant la pressió d’un Liverpool que no va governar, però que després de la represa va poder obrir la ferida teutona al contraatac. I ho va aconseguir gràcies a una centrada de Milner que es va instal·lar a la porteria de Baumann després de tocar Nordveit.

Però al Liverpool li costa tancar els partits, assegurar-se el control del joc i ser fiable al darrere. I el Hoffenheim, tossut i convençut, esperonat per la il·lusió del nouvingut, de qui està disfrutant de la primera vegada, va tenir prou empenta per no deixar-se anar, per fuetejar la defensa del Liverpool primer amb ordre i finalment per acumulació fins que Uth, ara aprofitant una acció d’inexperiència d’Alexander-Arnold, va fulminar Mignolet amb un xut creuat i va enviar l’eliminatòria a Anfield tenyida de vermell, però encara amb alguna tonalitat blava, la d’un Hoffenheim que amb els minuts finals va demostrar que no està per enterrar la destral.