Si el futbol sol ser una qüestió d’ànim, el Real Madrid viu al cim més alt de l’optimisme. Pletòric de moral i amb un favoritisme que no es recordava des de feia anys, el conjunt de Zidane va iniciar la defensa del títol amb un triomf autoritari i incontestable. Orfe sense Ronaldo i Kovacic, i amb Asensio de suplent, l’equip madridista va aterrar amb la seva habitual sobrietat a Riazor. Tret dels primers quinze minuts, en què la mobilitat d’Andone va fer anar de corcoll la defensa blanca amb dues ocasions a les quals Keylor va respondre amb molt d’encert, al Madrid se li va posar ben aviat el partit de cara.

Observat amb lupa després d’una pretemporada molt pobra i lluny del nivell competitiu exhibit per la resta de l’equip, Gareth Bale va signar el 0-1 a porteria buida, després de recollir una mala rematada de Benzema a l’interior de l’àrea. Sense temps de refer-se del cop, Casemiro va posar més terra de per mig abans del minut 30 de partit, rematant també sense oposició en el segon pal una pilota interior de Marcelo des de l’esquerra.

A mig fer i minvat per les absències d’homes importants com Carles Gil, Çolak i Valverde, el Deportivo va topar una vegada i una altra amb un rival que un cop més va treure a passejar el primorós fons d’armari de què disposa.

Amb protagonisme en la lliga quatre mesos després de la seva última aparició, Bale va tornar a ser protagonista en la segona meitat, quan es va reivindicar assistint Kroos en el 0-3, en una bona acció col·lectiva iniciada per l’omnipresent Isco i culminada per l’alemany, que va arribar des de la segona línia. El Real Madrid continua llançat.