Li va tocar mastegar-ho fins al final, estar connectat a l’eliminatòria fins a l’últim sospir, amb la mirada fixada en un Istambul Basaksehir amb la maduresa que no reflecteix el seu escut ni la seva història –fundat el 1990–, però el Sevilla va acabar fent valer el seu pes competitiu per acabar arribant a la meta un cap davant el seu orgullós rival i serà en el bombo de demà a Montecarlo.

Tot i la fredor del Sánchez Pizjuán, malgrat que no semblava una nit transcendent a Sevilla, l’equip de Berizzo va sortir mentalitzat i va enfocar ràpidament el forat per on es volia escolar, però l’eliminatòria contra un competitiu Istambul Basaksehir encara li oferia algun peatge inesperat. Del tot imprevisible, superats els cinc primers minuts, quan Joaquín Correa, Ben Yedder i Gaby Mercado havien pregonat un allau ofensiu dels andalusos. El primer després d’una passada de saló de Banega per acabar topant-se amb Babacan, el francotunisià amb un xut massa en creuat i Mercado amb una canonada des de la distància que va picar amb violència a la fusta.

Equilibrat tàcticament, amb Guido Pizarro i N’Zonzi abraçant molt de terreny, amb Banega alliberat per enllaçar, la verticalitat de Correa i Jesús Navas i la mobilitat de Ben Yedder, semblava només qüestió de temps que el Sevilla posés el llaç a l’eliminatòria. Però el Basaksehir, club propietat de l’Ajuntament d’Istambul, benestant econòmicament i capaç d’acumular una nòmina de jugadors experimentats i amb recorregut en competicions europees, va saber contenir la respiració i, quan va passar el vendaval, va jugar amb certa alegria, sobretot buscant la referència líquida d’un Adebayor que, tot i els seus 191 centímetres, camina de puntetes, es mou amb agilitat i cuida la pilota amb delicadesa. En els controls, orientant-se, en les passades... viu connectat a l’equip i és molt capaç de posar llum a tot el que l’envolta. Quan s’il·lumina, el togolès és capaç de moure el seu equip i va ser determinant per posar el Sevilla en un context de dubte: sortint de zona, atraient rivals i caient a la dreta, l’africà va habilitar amb puntualitat l’arribada de Júnior Caiçara, que va servir una pilota al cor de l’àrea, on Eljero Elia, anticipant-se a Mercado, va posar l’eliminatòria a la cornisa.

I al Sevilla li va costar reenganxar-se al partit. Va haver de viure alguns trams lluny de la porteria de Babacan i contenir el domini del voluntariós equip turc, però fent valer el gen competitiu que l’ha acompanyat al llarg de l’última dècada i que pretén mantenir en un any clau després de la marxa de Monchi, gran arquitecte del Sevilla modern, l’equip andalús va acabar tirant de caràcter i esperit davant la seva falta de discurs. Escudero, recollint un enviament des de la dreta de Jesús Navas, va alliberar l’equip de Berizzo, i Ben Yedder, després d’una acció recargolada de Nolito, semblava rubricar l’accés. Però el Basaksehir, tossut com ell sol, no va voler clavar el genoll a terra, va igualar el partit amb un gol del bosnià Visca i va tenir a les botes de l’etern Emre Belozoglu una bola de partit. L’esquerra del turc, però, va fallar per uns centímetres. El soroll de la pilota picant a la fusta va alliberar la respiració de tot el Sánchez Pizjuán, que tornarà a viure futbol de Champions aquesta temporada.