El Liverpool torna a la Champions League. Tres anys després, el conjunt red, escoltarà de nou l’himne dels més grans, s’enfrontarà a l’elit europea i intentarà –sent un outsider, això sí– aixecar la sisena orelluda, un títol que no guanya des del 2005 amb aquella mítica final contra el Milan a Istanbul. Anfield, doncs, va vibrar ahir amb el conjunt dirigit per Jürgen Klopp, que, amb l’avantatge de l’anada (1-2), va imposar-se (4-2) al Hoffenheim per segellar presència en la fase de grups de la competició. I ho va fer sense Coutinho, pretès pel Barça i no disponible perquè està malalt, segons va indicar Klopp, però comandat per Emre Can. El migcampista alemany va marcar la diferència i va castigar el Hoffenheim amb la seva arribada per decidir el partit en el tram inicial amb un doblet. I és que en el minut 21 el Liverpool ja superava per 3-0 l’equip alemany, amb les dues dianes de Can i una altra de Mohamed Salah, en la seva estrena a Anfield com a titular, una distància insalvable per a un Hoffenheim que només va poder maquillar el resultat i que s’haurà de conformar amb l’Europa League.

Tot i no haver-hi eliminatòria perquè el Liverpool va encarrilar-la aviat, el partit va ser espectacular; sobretot la primera part, en què tots dos equips van desbordar intensitat, van buscar la porteria contrària per regalar un matx obert i d’anada i tornada. El conjunt de Klopp, però, va ser el més clarivident a l’hora de crear, impulsats, a més de pels gols de Can, per un elèctric Mané i un actiu Firmino, que van generar moltíssim perill. A passada del senegalès va marcar el primer Emre Can; després Salah, recollint el refús del pal va fer el segon, i, posteriorment, de nou Can, després d’una centrada del brasiler, va fer el tercer.

70 minuts al davant i l’equip de Julian Nagelsmann necessitava una gesta i Uth va retallar distàncies abans del descans. Tot i això, poca història va tenir la segona part, en què el ritme ja va ser més baix i els alemanys van abaixar els braços. Firmino va completar el pòquer i en els últims instants Wagner va fer l’intranscendent 4-2.