L’etapa de Manolo Márquez a primera divisió posa el punt final. Ha estat per decisió pròpia, ha estat ell qui ha pres la decisió de, en la jornada sis i amb l’equip en una situació més o menys còmoda, fer un pas al costat i deixar la banqueta de Las Palmas. Dilluns al vespre es va reunir amb el president i li va comunicar que dimitia, i ahir al matí es va fer oficial. “De vegades, a la vida s’han de prendre decisions que no agraden, però l’honestedat pesa per sobre de totes les coses. Qui vingui segurament ho farà millor que jo”, va indicar el tècnic barceloní en la roda de premsa, en què va explicar els motius del seu adeu.

No es tracta d’un tema esportiu, ni de resultats; l’equip canari ocupa la quinzena posició i té sis punts després d’haver guanyat dos partits, contra el Màlaga i l’Athletic. De les quatre derrotes encaixades, excepte la de diumenge a casa contra el Leganés, totes són contra rivals de molta envergadura com l’Atlético, el València i el Sevilla. “No és una decisió presa en calent, he deixat passar vint-i-quatre hores des de l’últim partit”, va explicar Márquez, que va assegurar que està “convençut que l’equip se salvarà perquè hi ha una gran plantilla” i també va aclarir que amb els jugadors “té una relació excel·lent”. La renúncia té a veure amb una qüestió més individual del preparador català. “La meva decisió és personal. L’equip no juga ni bé ni malament, simplement no arribo a transmetre el que vull. És un problema més meu, que no pas dels jugadors o de l’entorn. Entenc que és atípic que un entrenador marxi, però no seré ni el primer ni l’últim que ho faci”, va asseverar Márquez, nomenat primer entrenador del conjunt canari el 3 de juliol, després que el club no arribés a un acord amb l’italià Roberto de Zerbi i amb l’aval d’una gran temporada dirigint el filial, amb el qual va assolir l’ascens a segona B. “De vuitanta vegades que m’ho haguessin proposat, vuitanta hauria acceptat, però amb el transcurs dels dies un se sent que està desubicat, fora de lloc. No m’hi veig, no acaba d’omplir-me; quan assumeixes un càrrec així, esperes que les sensacions siguin diferents”, va indicar.

L’entrenador de 49 anys, que continuarà a l’entitat fent funcions en el departament de captació i formació, va negar que l’hagi vençut la pressió i va defensar la seva decisió: “Covardia seria quedar-me aquí i esperar els resultats que em fessin fora. Això sí que seria covardia. Jo diria que marxar és un acte de dignitat.” Finalment, Márquez va manifestar: “D’aquests mesos a primera, més que coses apreses, m’emporto l’experiència” i es va mostrar agraït amb el president Miguel Ángel Ramírez: “Va ser la persona que va confiar en mi i em sap greu haver-lo decebut. Li agraeixo l’oportunitat que em va donar d’entrenar l’equip de tota la meva vida [el pare de Manolo era canari].”