El 3 de maig del 2016, vuit anys després de seva proclamació unilateral d’independència, Kosovo esdevenia membre de ple dret de la UEFA, un fet que implicava el reconeixement oficial de les seves competicions nacionals i el dret dels clubs vencedors d’aquestes competicions a participar tant en l’Europa League com en l’anhelada lliga de campions.

Aquesta situació va provocar que, el juny del 2017, el vigent campió de la lliga kosovar, el KF Trepça 89, debutés en la màxima competició continental i es convertís així en el primer club kosovar que disputava una competició europea. El va acompanyar, en l’Europa League, el KF Prishtina i tots dos van tenir un debut d’allò més discret, ja que van ser clarament eliminats, respectivament, pel Víkingur Gota feroès i pel Norrköping suec. Tot i el resultat, el simple fet de participar-hi ja representava tota una fita que culminava un llarg camí cap a la recerca de la seva plena oficialitat. Curiosament, el primer club que va lluir els colors del jove estat de Kosovo per Europa va ser el Trepça 89, un equip relativament modern que havia guanyat, durant la temporada 2016/17, la seva primera lliga kosovar i que tenia una història carregada de simbolisme nacional. De fet, el Trepça 89 és un club originari de la ciutat de Mitrovica, situada al nord del país i, avui encara, dividida pel riu Ibar que separa la població albanesa, que habita al sud de la ciutat i que reconeix la legitimitat de les institucions kosovars, i la població sèrbia, que viu al nord del riu i que renega de la independència de Kosovo.

Aquesta divisió de la ciutat, provocada arran del resultat de la guerra del 1999 i accentuada fruit dels episodis de violència interètnica que albanesos i serbis han protagonitzat de manera reiterada des d’aleshores, queda reflectida en el seu futbol. Avui, Mitrovica té tres clubs que, d’una manera o d’una altra, reivindiquen l’herència del Rudar Kosovska Mitrovica (el Miner de Kosovska Mitrovica, en serbocroat), el club que va néixer el 1932 impulsat per treballadors de les mines de Trepça en un temps en què la ciutat formava part del regne de Iugoslàvia.

Ben aviat, aquell Rudar, plenament identificat amb l’activitat minera de la zona, es va convertir en tot un símbol de la ciutat, vivint al seu mateix ritme. Durant la Segona Guerra Mundial, en el moment en què Kosovo va ser annexionat a una Albània que es trobava sota l’ocupació feixista italiana, el Rudar va aturar la seva activitat i els seus jugadors albanesos es van integrar a un nou club, exclusivament albanès, anomenat KF Skënderbeu en honor de l’heroi nacional albanès Skanderbeg. Amb la fi de la guerra, i el retorn de Kosovo a sobirania iugoslava, l’equip va recuperar el nom de Rudar Kosovska Mitrovica per adoptar finalment, el 1962, la denominació de FK Trepca en honor al nom (també en serbocroat) de les mines que havien convertit Mitrovica en una pròspera ciutat de la Iugoslàvia socialista.

Va ser sota aquesta denominació que el FK Trepca va assolir la seva principal fita esportiva, l’ascens, el 1977, a la primera divisió iugoslava que el convertia en el primer club kosovar de la història que jugava en aquesta categoria. Tot i l’immediat descens, el club va arribar, l’any següent, a la final de la copa, en què, malgrat la derrota, va continuar forjant la seva llegenda. L’arribada dels convulsos anys vuitanta, que es van iniciar a Kosovo amb una revolta popular (1981), que reclamava l’estatut de república per a la regió que era únicament una província autònoma de Sèrbia, va suposar el declivi del club. La suspensió de l’autonomia kosovar, dictada el 1989 per Slobodan Milosevic, va comportar l’inici d’una vaga de fam protagonitzada pels miners de Trepça que va anar acompanyada de grans mobilitzacions populars que es van situar a l’inici del col·lapse de Iugoslàvia. És precisament en homenatge a la lluita d’aquells miners que l’actual KF Trepça 89 va néixer, el 1992, sota la denominació de KF Minatori 89, un nom que recordava, en albanès, el primer que havia tingut el principal club de Mitrovica, i que evocava alhora la gran mobilització minera del 1989.

El Minatori 89 va veure la llum en un moment polític especialment tens per a Kosovo. Després de la suspensió de l’autonomia, el moviment nacionalista albanès va impulsar un referèndum d’independència que es va celebrar el setembre del 1991. Tot i el boicot de la minoria sèrbia, un 87% de la població kosovar va acudir a les urnes i va votar massivament a favor de la constitució d’una república de Kosovo independent. Malgrat el resultat i la posterior declaració d’independència, que només Albània va reconèixer, el territori kosovar es va mantenir sota sobirania sèrbia, si bé els dirigents independentistes, amb Ibrahim Rugova de la Lliga Democràtica de Kosovo al capdavant, van optar per una estratègia de desobediència civil que va impulsar un estat paral·lel.

Així doncs, el 1991, fruit de l’expulsió dels jugadors albanesos dels principals clubs kosovars, que van passar a estar sota control exclusiu serbi, va néixer la lliga de futbol paral·lela de Kosovo. Aquest fet va provocar que el FK Trepça es dividís en dues entitats que avui encara existeixen. El FK Trepça serbi, que es va quedar amb les instal·lacions i que va continuar competint en l’àmbit iugoslau, i el FK Trepça albanès que, adoptant el mateix escut i els mateixos colors, va passar a jugar en la lliga paral·lela.

A la lluita per l’herència de l’històric Rudar s’hi va afegir, el 1992, el Minatori 89, que també estava format només per albanesos i que disputava la lliga paral·lela de Kosovo que es va celebrar entre el 1991 i el 1997 i que es va aturar fruit de l’inici del conflicte bèl·lic que va oposar l’exèrcit d’alliberament de Kosovo, l’UÇK, a la policia sèrbia i l’exèrcit iugoslau. El torneig es jugava de manera clandestina, fora dels terrenys habituals, controlats per les autoritats sèrbies, i sovint els partits acabaven amb interrupcions de la policia.

Amb la fi de la guerra, el 1999, els clubs albanokosovars, com el FK Trepça i el Minatori 89, van poder tornar a jugar als estadis d’on havien estat foragitats. En concret, el Trepça va recuperar el seu vell terreny de joc, situat al sud del riu Ibar, per tant, a la part albanesa de la ciutat, mentre que el FK Trepca es va haver d’exiliar al nord i buscar-se un nou estadi des d’on va continuar participant en les competicions primer de Iugoslàvia i, posteriorment, de Sèrbia, en el que resultava una manera evident de reivindicar la condició sèrbia de Kosovo.

L’any 2000, amb el territori kosovar encara sota administració de les Nacions Unides, el Minatori 89 es va convertir en el Trepça 89. El segon equip albanès de Mitrovica va començar a jugar els seus partits com a local en un estadi batejat amb el nom de Riza Lushta, un jugador albanès originari de Mitrovica que, després d’iniciar la seva carrera al Rudar local, va acabar triomfant a la Juventus. Tot i així, per acollir el seu primer partit de la Champions el club dels miners es va traslladar al camp dels seus veïns del FK Trepça, al gran estadi de la ciutat que, després de la independència kosovar, ha estat batejat com a Estadi Olímpic Adem Jashari, un nom que recorda un dels fundadors de l’UÇK, assassinat juntament amb la seva família durant un assalt de les forces sèrbies en el marc de la guerra que el país va viure entre el 1998 i el 1999, i des d’on l’equip que ret homenatge a aquella vaga dels miners de Trepça del 1989 va tenir l’honor de ser el primer conjunt de Kosovo que participava en una competició europea. Una fita gairebé tan històrica com la que evoca el seu nom.