Es complien tres lustres del seu primer crit, de la primera vegada que va embocar la pilota en una porteria de Goodison Park, precisament contra l’Arsenal. I, sempre afinat contra els gunners, Wayne Rooney va voler celebrar-ho reproduint aquella primera diana, també des de la frontal. Aleshores, l’any 2002, va ser David Seaman que no va poder frenar el xut del jove talent scouser i ahir va ser Cech qui no va poder fer res per frenar l’ara veterà davanter, ahir actuant de migcampista.

Però de res li va servir a l’Everton la diana de la seva llegenda. L’equip comandat per Ronald Koeman continua la seva deriva i ja abans que Rooney marqués el seu onzè gol en nou aparicions contra l’Arsenal en la Premier, els londinencs ja havien mostrat símptomes d’estar més ben assentats en el partit, amb un front d’atac farcit de talent –Özil, Ramsey, Alexis i Lacazette junts– i obligant Jordan Pickford a intervenir en diverses ocasions. Però ja en ple setge gunner, el jove guardià toffee no va poder impedir que Monreal, aprofitant un rebuig, neutralitzés l’avantatge i dibuixés un partit ja molt favorable a l’Arsenal, que en la represa va fer sang del moment que viu l’Everton. Özil, aprofitant una centrada ben tocada per Alexis, va avançar els homes d’Arsène Wenger. Lacazette, des del cor de l’àrea, va obrir bretxa i Ramsey, filtrant-se des de la segona línia i connectant amb Wilshere, va acabar de desfermar el rum-rum en un Goodison Park que va desfilar desanimat, amb el seu equip amb deu jugadors per l’expulsió de Gueye i que pràcticament es va perdre com Niasse retallava distàncies aprofitant una errada de Cech i com Alexis Sánchez, eludint un bosc de cames i definint amb categoria al pal llarg, va acabar d’arrodonir una golejada que deixa Ronald Koeman al caire del precipici.