Futbol internacional

Llàgrimes de revolució

Encara sense pair l’eliminació contra Suècia, Itàlia ja es prepara per a un gir de volant que ha de posar fi a l’etapa de Ventura

Sense club des que va ser acomiadat pel Bayern, és el favorit per encapçalar el nou projecte

El mapa està pràcticament complet, els colors de Rússia 2018 ja brillen per si sols i és inevitable trobar a faltar el blau, l’azzurro d’una Itàlia que es va llevar ahir encara amb els ulls plorosos i llegint expressions a la premsa com ara “catàstrofe”, “tragèdia” i “país devastat” després de l’empat més dolorós de la seva història, un 0-0 contra Suècia en la tornada a San Siro que aparta de l’escena internacional una de les grans potències del futbol mundial i que, sobretot, l’empeny a una dimensió incerta, obligada a reconstruir-se des de les seves pròpies cendres. La Gazzetta dello Sport, molt dura a l’hora de valorar la davallada, ja afirmava en la seva edició d’ahir que Gian Piero Ventura, tot i haver renovat recentment el seu contracte fins al 2020, ha exhaurit els seus dies al capdavant de la selecció nacional. “S’ha consolidat com un dels pitjors entrenadors de la història de la selecció, per no dir el pitjor”, assegurava el prestigiós rotatiu sobre un tècnic que, tot i començar la seva aventura amb bon vent, ha acabat naufragant, incapaç de donar una identitat a la selecció, ofegat en el 3-5-2 que tants bons rèdits li havia donat quan dirigia el Torí, un mòdul tàctic que sobretot ha estat incapaç de donar encaix a Lorenzo Insigne, un dels futbolistes més en forma del futbol italià i que va veure tot el desastre de la selecció assegut a la banqueta.

Fracàs de Ventura

El tècnic de Gènova, que va assumir el combinat azzurro just després de l’Eurocopa, no ha estat capaç de donar continuïtat a un equip que sota la gestió d’Antonio Conte havia exhibit un gran potencial col·lectiu, eliminant Espanya i empenyent Alemanya a una tanda de penals en l’últim europeu. Malgrat que ara mateix Itàlia no disposa de noms rutilants com en el passat com ara Baggio, Pirlo, Totti i Del Piero, hi ha una bona fornada de joves que estan jugant amb continuïtat en la Serie A, però Ventura ha fracassat en l’intent de plasmar-ho en un equip i ara a Itàlia li toca començar de zero. Escriure una pàgina en blanc amb nous protagonistes, ja que a l’adeu de Gigi Buffon a les portes del seu sisè mundial s’hi afegeix el de dos campions del món el 2006: Daniele de Rossi i Andrea Barzagli, que no tornaran a posar-se la samarreta nacional, mentre que un altre dels pilars recents del país, tant en l’aspecte futbolístic com pel que fa al lideratge, Giorgio Chiellini, ha demanat un temps de reflexió per valorar el seu futur com a internacional.

Així, la federació italiana, encapçalada pel polèmic Carlo Tavecchio, busca un cop d’efecte per tornar a construir un equip i la idea és que assumeixi la selecció un dels entrenadors de més renom del país, amb quatre noms al cap de tots els italians: Carlo Ancelotti, Antonio Conte, Massimiliano Allegri i Roberto Mancini. Segons argumentava ahir La Gazzetta, però, hi ha impediments importants, tot i que tots ells somien en azzurro: els tres últims tenen contracte vigent amb clubs importants –Chelsea, Juve i Zenit respectivament– i, encara que Conte té el desig de tornar a Itàlia l’estiu vinent, la decisió no s’allunyarà tant.

Calma tensa

En vista d’aquest escenari, el màxim candidat és Ancelotti, sense equip des que va ser acomiadat del Bayern i amb el deute pendent de comandar l’azzurra després d’haver fet carrera en els clubs més grans d’Europa. Però, sigui qui sigui el nou escollit, la federació italiana, amb una caixa no gaire exuberant, haurà de fer front a un salari d’entrenador de referència al món, multiplicant la despesa que tenia amb Ventura, que percebia 1,5 milions d’euros anuals. Amb el cadàver encara calent, Tavecchio ha demanat un parell de dies de reflexió per reorganitzar idees, però mentre s’eixuga les llàgrimes, Itàlia ja sap que li esperen quatre anys de penitència fins que pugui expiar els seus pecats.

Sidney i Lima, final de trajecte

El mundial 2018 està pràcticament perfilat i acabarà de cobrar forma en les pròximes hores, una vegada es resolguin les dues repesques intercontinentals entre Austràlia i Hondures i entre el Perú i Nova Zelanda, amb un 0-0 per banda després dels partits d’anada, disputats a San Pedro Sula i a Auckland respectivament. La primera de les dues tornades es jugarà a Sidney (10 h /beIN) amb una Austràlia d’enhorabona perquè recupera el seu capità, Tim Cahill, a més d’altres jugadors importants com ara Mark Miligan, Robbie Kruse i sobretot Matthew Leckie. Ben entrada la matinada a Catalunya (3.15 h), serà el torn per als peruans d’intentar imposar la seva teòrica superioritat sobre els neozelandesos i fer bo l’empat de l’anada a l’altra punta del planeta. El conjunt dirigit per l’argentí Ricardo Gareca intentarà classificar-se per al seu primer mundial des del 1982. I ho farà de nou amb l’absència d’un dels seus referents com és Paolo Guerrero, suspès per la FIFA mentre s’investiga un presumpte cas de dopatge.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.