El Schalke no va necessitar guanyar el derbi per emmarcar-se en la història i per sortir del Westfalenstadion, la casa del seu etern rival, com si haguessin guanyat la Bundesliga. En un enfrontament bipolar i boig, en què es van veure virtuts i defectes del Borussia Dortmund, el conjunt miner va ser capaç d’aixecar un 4-0 parcial i convertir-se en el segon equip que aconseguia neutralitzar un avantatge similar en la història de la Bundesliga (el Bayern va convertir un 4-0 en un 5-6 un partit contra el Bochum l’any 1966). L’equip de Domenico Tedesco, però, ho va fer en un derbi i deixant amb un pam de nas un Dortmund que continua sense guanyar en la Bundesliga (no ho fa des del 30 de setembre) i que segueix donant símptomes de vulnerabilitat a la seva àrea.

L’equip de Peter Bosz es va mostrar pletòric en la primera meitat, atropellant el Schalke gràcies als gols del retornat Aubameyang –apartat pel club en l’últim partit contra l’Stuttgart per indisciplina–, de Stambouli en pròpia porteria, de Götze i d’un Guerreiro que segueix buscant el seu millor estat de forma. Però amb tanta facilitat com havia construït un avantatge que podia ser històric, es va desfer com un terrós de sucre en la segona meitat i va donar ales a un Schalke que va anar inflant el pit, amb un gran Amine Harit, amb el desequilibri de Konoplianka i l’olfacte d’un Burgstaller que va començar a fonamentar la remuntada amb una portentosa rematada de cap. Caliguiri, de lluny; Harit, aprofitant una centrada de Konoplianka, i el veterà Naldo, en el servei d’un córner quan el partit ja moria, van escriure una de les pàgines més insòlites de la història del derbi de la conca del Ruhr.