El Real Madrid va ser incapaç d’expiar els seus pecats a la catedral i el tren de la lliga li passa per davant sense ser capaç de pujar-hi. Sabedor d’una nova treva del Barça, incapaç de guanyar el seu partit al Camp Nou, el conjunt blanc no va tenir empenta ni futbol per donar un cop moral al campionat i va acabar repartint-se els punts contra un Athletic en hores baixes, moix moralment i que va arribar extenuat al tram final. Però ni tan sols aleshores, encara que fos per esgotament, el Madrid no va poder exhibir el seu teòric múscul ofensiu, absent en molts partits aquesta temporada, i va marxar capcot de San Mamés.

Tot i un present depressiu, l’Athletic se sent avalat per la història i pel pes del seu escut per oferir moments de rauxa, per no amagar la cua entre les cames i va plantejar un partit obert, encara que amb poc joc, sempre intentant amenaçar amb la lluita infatigable d’Aduriz i Raúl García i les incursions d’Iñaki Williams. Molt més dotat tècnicament i amb un mig del camp altament sofisticat, en canvi, el Madrid no va saber sufocar la necessitat dels lleons, no va ser capaç de portar el partit a un terreny cerebral i controlat i en l’anada i tornada, sempre aleatori, tampoc va ser capaç de guanyar per KO. Benzema va topar amb la fusta només de començar en l’ocasió més clara del conjunt de Chamartín i un xut de Kroos al límit del descans va llepar la mateixa fusta. Però l’Athletic també va ensenyar les urpes, poc esmolades aquesta temporada, i va obligar Keylor Navas a avortar una rematada d’Aduriz i un violent xut d’Iñaki Williams.

En un partit de molta fricció i poc concert, de molt recorregut i poc ordre, Raúl García va reclamar un penal només de reprendre’s l’acció per un contacte amb Sergio Ramos dins l’àrea i Zidane, tenallat des de la banda, va ser incapaç d’insuflar inspiració a un equip sense arribada per les bandes, amb un Cristiano tebi –només va obligar Kepa a blocar una rematada tova– i que no va saber foradar un eix defensiu molt ben escortat per Unai Núñez, un Xabi Etxeita que va complir com a reemplaçant de Ramos i el mateix Kepa, molt sobri per l’aire. I ni tan sols quan Zizou va imaginar un desenllaç diferent, intentant canviar la cara dels seus amb l’entrada de Kovacic i Mayoral, l’expulsió de Sergio Ramos per un cop de colze a Aduriz va difuminar els instants finals en una nova nit desafinada d’un Madrid incapaç de retrobar-se en la voràgine de la competició.