Al Coliseum es freguen els ulls. Amb un rentat de cara total durant la confecció de la plantilla l’estiu passat coincidint amb el retorn del Getafe a primera, el conjunt de Bordalás continua sorprenent tothom en aquest primer terç de la temporada. “Hem de mantenir la humilitat i la calma. No hem de deixar de competir, si ho fem, abaixem molt el nivell. Aquest és el Getafe que vull i que tots volem”, assegurava cofoi el preparador madrileny diumenge passat després que el conjunt madrileny es convertís en el primer equip capaç de derrotar el València en el campionat domèstic després de catorze jornades.

El preparador alacantí, un home metòdic i fermament disciplinat, ha estat l’autèntic artífex de la mutació soferta per un equip que en poc més d’un any ha passat de lluitar per no baixar a segona B a competir de tu a tu amb qualsevol rival de primera. Una progressió meteòrica liderada, en part, per un seguit de futbolistes nouvinguts que han permès al Getafe fer el salt qualitatiu esperat, entre els quals emergeix la figura de Markel Bergara. Format a les categories inferiors de la Real, aquest mig centre defensiu d’ofici està completant els millors registres golejadors de la seva carrera futbolística. Amb la important diana assolida contra el València, a banda de suposar tres punts que acosten el Getafe una mica més a l’objectiu d’assolir la permanència, Bergara va sumar el quart gol en catorze partits. Un registre inèdit en la trajectòria del migcampista nascut a Elgoibar, que en els seus deu anys de txuri-urdin només havia aconseguit tres dianes en 146 compromisos de lliga, 212 entre totes les competicions. “No és habitual, aquest any m’està tocant fer gols, espero que la ratxa no s’aturi. Ara hem d’anar partit a partit i ser humils. Sabem quina és la dificultat de la lliga”, explicava Bergara, que al Coliseum ha trobat el seu hàbitat natural després d’un últim any en què les lesions i la poca confiança que li va donar Eusebio van provocar la seva cessió rumb a la capital. “Tinc ganes d’aferrar-me a això, de jugar tant com sigui possible i de treballar cada dia per tal que això es mantingui.”