Parlar de Jesús Navas és parlar del Sevilla, d’una relació d’amor etern per uns colors cada cop menys habitual en el planeta futbolístic. Dotat des dels seus inicis amb unes qualitats físiques i tècniques innates i amb la fortalesa mental necessària per superar un desafiament contra ell mateix que hauria pogut posar fi a la seva meteòrica carrera, l’extrem de Los Palacios era de llarg la persona més feliç sobre la gespa del Pizjuán divendres passat. N’hi havia per ser-ho. Amb la mateixa il·lusió del primer dia, quan amb tan sols setze anys va aterrar a Nervión ja envoltat d’una aurèola especial, Navas es va convertir en la darrera jornada en el futbolista amb més partits oficials en la història del Sevilla. “Aquest rècord és un orgull, i més complir-lo amb el meu equip, davant de la meva afició i amb la meva gent”, expressava l’hàbil futbolista andalús després de completar 416 partits i superar així l’exjugador i actual director del planter sevillista Pablo Blanco (415 duels entre el 1971 i el 1984).

Una fita històrica carregada de simbolisme, traspassada de capità a capità més de tres dècades després, per la mateixa persona que, veient-lo jugar en el cadet de la UD Los Palacios, va apostar fervorosament per dur-lo a jugar al Sevilla. “El dia que vaig veure’l jugar per primer cop va ser un dissabte en un terreny de joc ple de bassals. Quan la pilota entrava en un, tots els jugadors que anaven a buscar-la es mataven allà, però arribava ell i en un no res treia la pilota i se l’enduia”, rememorava Blanco en una entrevista concedida al canal oficial del club. Debutant sota les ordres de Caparrós a Montjuïc i protagonista del notori creixement experimentat pel club de Nervión des de principis de segle, la seva meteòrica evolució va estar a punt de quedar truncada a causa de constants atacs d’ansietat provocats pel fet de veure’s allunyat de la seva família i de Sevilla. No obstant això, i després de viure dos episodis en què va haver de declinar l’oportunitat de jugar amb el combinat estatal sub-21, primer, i amb l’absolut, més tard, la bona línia de treball seguida pels serveis mèdics de l’entitat andalusa i la seva força de voluntat van permetre-li fer el salt esperat. “Estic perfectament capacitat per anar convocat si Del Bosque ho considera oportú”, declarava un Navas que, poques setmanes després, s’acabaria convertint en un dels protagonistes en l’acció del gol decisiu d’Iniesta a Sud-àfrica. Superada amb escreix la seva particular batalla psicològica, Navas va posar el rumb cap a la Premier per defensar en aquesta ocasió els colors del City.

Sota l’aixopluc d’homes com Silva i Negredo, l’extrem de Los Palacios va continuar engreixant un ja de per si extens palmarès de títols, entre els quals destaca un mundial, una Eurocopa i dues copes de la UEFA, abans de tornar a la seva estimada Sevilla. “Va haver-hi altres opcions però vaig esperar fins al final perquè volia tornar, tornar a donar-ho tot per una afició que sempre m’ha mostrat el seu afecte, i això va ser clau, com la meva família”, destacava un Navas que, amb un contracte de quatre anys a Nervión, està en disposició de fer més gran un rècord estratosfèric.