El repte no és nou per a Abelardo. Fracassada l’aposta inicial per Zubeldía i resignat amb l’alternativa erràtica que va suposar la proposta de De Biasi, l’Alavés s’ha encomanat al preparador asturià com a última esperança per evitar un descens que fins fa ben poc semblava cantat. Assumint les regnes d’un vestidor sota mínims i enfonsat al pou de la taula, la mà d’Abelardo ha permès al conjunt vitorià recuperar l’alegria. “És clar que ens en podem sortir, d’aquesta. Si no fos així, no m’hauria embarcat en aquest projecte. Hi ha plantilla per aconseguir més punts i estic convençut que millorarem”, resumia el dia de la seva presentació un Abelardo que, en poc més de dues setmanes, ha sumat els mateixos punts –sis– que els seus dos predecessors en el càrrec aquesta temporada, i ha tret l’equip de l’última plaça i l’ha situat a tan sols tres punts de la salvació.

Experimentat amb equips en situacions límit com les viscudes al capdavant de l’Sporting, el tècnic asturià ha dibuixat en tan sols tres jornades un Alavés més recognoscible que el que s’ha vist fins ara. I és que d’aquell conjunt sense continuïtat ni ànima, tou en defensa i limitat ofensivament s’ha passat a la confiança d’un bloc que, sota l’aixopluc del 4-4-2, s’ha mostrat solidari, sacrificat i intens i els resultats sembla que a poc a poc li comencen a fer costat. “Amb Abelardo tot ha canviat per als jugadors d’atac. Agraeixo que sigui així. Quan un futbolista ve cada dia a treballar amb il·lusió ho passa molt malament, tant jo com altres. El Pitu em coneix, sap el que puc donar i estic content”, reconeixia Burgui, en una clara lloança al nou tècnic i, de retruc, una dura crítica a la proposta ultradefensiva que va implementar De Biasi i que deixava entreveure l’escassa confiança del preparador italià en els recursos ofensius de què disposava.

L’aposta inequívoca pel talent és, precisament, una altra de les decisions clau per entendre el rentat de cara que ha viscut l’equip. A banda de l’esmentat Burgui, algunes peces que semblaven abocades a l’ostracisme com Munir, Pedraza i sobretot Ibai han recuperat el nivell després que l’equip s’hagi desempallegat de la por que havia mostrat en les darreres jornades. El resultat no hauria pogut ser més esperançador, amb un equip que ha passat de no veure porteria en set de les primeres tretze jornades a fer cinc gols en els últims tres partits. “Aquests jugadors no se n’han oblidat, de jugar a futbol. S’han deixat anar sobre la gespa i l’important és que l’equip competeixi, estigui ordenat i hi deixi la pell”, responia al seu torn Abelardo, clau per entendre el canvi de fisonomia d’un Alavés que ha deixat enrere la por i que, per primer cop aquest curs, creu en si mateix.