Futbol internacional

El foc real és del Madrid

El conjunt blanc dona el toc de gràcia amb un partit pràctic a un PSG sense més llum que la de les bengales, protagonistes en una nit fosca al Parc

Verratti, expulsat per protestar, va ser la imatge d’un equip sense ànima

pSG 1 REAL MADRID 2

REAL MADRID:Keylor Navas, Carvajal, Varane, Sergio Ramos, Marcelo, Casemiro, Kovacic (Kroos, 71’), Lucas Vázquez, Asensio (Isco, 82’), Cristiano Ronaldo i Benzema (Bale, 76’). PSG:Aréola, Dani Alves, Thiago Silva, Marquinhos, Yuri Berchiche, Thiago Motta (Pastore, 59’), Rabiot, Verratti, Di María (Draxler, 76’), Mbappé (Lass Diarrá, 85’) i Cavani. GOLS:0-1 (51’) Cristiano Ronaldo. 1-1 (71’) Cavani. 1-2 (80’) Casemiro.ÀRBITRE:Felix Brych (alemany). Grogues a Sergio Ramos i Kovacic. Expulsat per doble amonestació Verratti (66’).

Ni una sola rascada. Ni el més mínim sobresalt. Ni una osca de patiment. El Real Madrid va passar amb peus de plom per París, va sobreviure amb naturalitat a una nit que va ser molt menys intimidatòria del que es prometia en la prèvia i a les tribunes i en què el París Saint-Germain va tastar novament la realitat d’una història que diu que, per milions i milions que inverteixi Al-Khelaïfi, li continuen quedant grans les nits en què el Madrid destil·la història.

Arribat el moment i amb l’espasa de Dàmocles sobre el cap, Zidane va tombar totes les teories que l’acompanyaven des de la seva arribada a la banqueta del Bernabéu i que el dibuixaven com un esclau de la BBC. Sota la llum de París, el marsellès va amagar les estrelles: com en l’anada, va mantenir Bale a la nevera i ahir el va acompanyar l’enginy d’Isco. No va arriscar amb Kroos ni Modric i va presentar un onze de solidaritat, un 4-4-2 semblant al que va acabar el partit a Madrid amb la disciplina de Lucas i el desplegament d’Asensio, i aquest cop amb Kovacic com a company de batalles de Casemiro per intentar dissoldre el futbol interior del PSG, on Verratti i Rabiot, jugadors de toc innegociable, van compartir vetllada amb Thiago Motta, molt més entenimentat tàcticament del que va ser Lo Celso a Chamartín.

Amb Di María completant un atac orfe de Neymar, el partit va començar boirós com l’ambient, intoxicat pel fum de les bengales que van emmarcar la cerimònia inicial, amb un Parc dels Prínceps intentant invocar una vetllada de frenesí. Però va començar amb lleganyes, amb un París Saint-Germain sense rauxa ni idees, sense pausa ni acceleració. Tot i la facilitat dels seus migcampistes per sortir amb certa clarividència des del darrere, a l’equip d’Emery se li fonien els ploms a mesura que s’acostava a la porteria de Keylor Navas.

El Madrid en va fer prou amb un replegament disciplinat, clara premissa de Zidane. I als parisencs els va faltar connexió a l’esquena de Casemiro i Kovacic, on, segurament per vocació, Di María hauria d’haver aparegut amb més freqüència. El de Rosario, però, que venia afinat en la competició local, va interpretar el seu rol molt més com un extrem, i a sobre no va estar esmolat com necessitava la nit. Tampoc Mbappé, sempre enredat en les seves accions. L’extrem de Bondy, a més, no va tenir la ment clara en l’única ocasió del primer acte per aixecar el cap i veure l’arribada de Cavani. Va decidir finalitzar i, massa escorat, va estavellar la pilota en Keylor. Al Madrid, sense grans ornaments, en va tenir de sobres amb la seva disciplina defensiva, i fins i tot amb alguna esgarrapada puntual podia haver liquidat l’eliminatòria abans del descans. Aréola, però, va sostenir l’emoció de la nit. Primer, felí, per desviar una rematada de Sergio Ramos a la sortida d’un córner i després avortant un cara a cara amb Benzema, que havia aprofitat una errada de Marquinhos en el càlcul.

El PSG mai s’ho va arribar a creure. El Madrid, en la seva versió més madura i calculadora, sabent el que havia de fer en cada moment, tampoc el va deixar. Quan semblava que s’encenia una llum en l’ànima parisenca, a més, amb un inici de segona part amb cert ritme, la van refredar els seus ultres, els seus venerats radicals, incendiant una de les tribunes del Parc amb una desena de bengales. Va ser novament sobre una capa de fum, que el Madrid va comparèixer amb tota la seva universalitat: Asensio, amb mestratge i aprofitant una pèrdua d’un ofuscat Dani Alves, va trobar la desmarcada de Lucas perquè el gallec, ara apareixent per l’esquerra, servís una pilota plàcida al segon pal perquè Cristiano Ronaldo, en una acció d’aquelles que no se li escapen mai, connectés una rematada picada al fons de la xarxa i digués al Parc dels Prínceps que allà hi era ell per anestesiar una nit que tampoc ho necessitava, perquè mai va arribar a estar viva.

Ni tan sols quan Cavani, en una acció plena de fortuna i rebots, va igualar el partit, no va pessigar l’autoestima d’un equip que ja aleshores s’havia quedat amb deu per l’autoexpulsió de Verratti, entregat ja quan Casemiro va marcar de rebot la sentència absoluta i que continua exhibint ànima de club petit quan la història el reclama.

FRASES

El 60% del partit ha estat d’ells, és decebedor caure a vuitens, però no fer-ho contra el Madrid
Unai Emery
entrenador del psg
Em va costar triar l’onze, però ha sortit bé. Hem fet un partit seriós i així, junts, podem avançar
Zinedine Zidane
entrenador del real madrid
PSG - R. MADRID 1-2 (2-5)
LIVERPOOL - Porto 0-0 (5-0)
Tottenham - Juve 20.45 h (beIN)
Anada: 2-2
M. City - Basilea 20.45 h (beIN)
Anada: 4-0
M. United - Sevilla 13/3
Anada: 0-0
Roma - Xakhtar D. 13/3
Anada: 1-2
Barça - Chelsea 14/3
Anada: 1-1
Besiktas - Bayern 14/3
Anada: 0-5


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.