Estem molt contents, pel recorregut que estem duent a terme en aquests darrers quatre o cinc anys, des que vam entrar a la UEFA i a la FIFA, tant a nivell de clubs com de selecció. Jo ja tenia clar que amb l’absoluta, quan juguéssim aquí, al nostre camp [les fases de classificació oficials les disputen a Portugal, a l’estadi Algarve de Faro], generaríem més problemes als nostres rivals, perquè no estem acostumats a jugar en gespa natural, sempre juguem en gespa artificial.

Tot i que vam tenir sort, Liam té un molt bon xut, té molt bona esquerra i tota la seva vida ha fet gols de falta. Quan el va fer... va ser un somni fet realitat, no hi ha altres paraules per descriure-ho. Va ser un dia històric, davant la nostra gent, i una fita molt gran per a nosaltres. Ens feia falta aquest resultat. Va ser una emoció molt gran, un orgull; hi ha la família, tothom donant-se suport..., et sacrifiques per viure un dia així.

Jo m’entreno cada dia amb el meu club i després també tinc la meva feina, la meva família, que em dona suport. Llavors arriba l’estiu i hem de competir amb el nostre club les fases prèvies de la Champions i l’Europa League, que comencen a finals de juny; això implica vacances mínimes.

Sí, però ho disfruto. Tots els dies d’entrenament hem d’anar a Espanya perquè aquí no hi ha camps suficients perquè s’entrenin tants clubs. Hem d’anar a La Línea, San Roque, Los Barrios... Tothom ha de llogar camps per anar-se a entrenar perquè és l’única manera de poder-se entrenar en un camp de futbol cada dia.

Sí. Però no trigo gaire perquè jo m’entreno a La Línea i tardo deu minuts amb la moto. El nostre problema és que treballem, per exemple de vuit a cinc, i a les sis ens anem a entrenar, arribem a casa a les nou i amb prou feines veiem la família. És un sacrifici, però ho fas perquè és el que tu estimes. Jo estimo el futbol i tinc la possibilitat de representar el meu país i és un orgull per a qualsevol persona.

Quan anem a Faro som com professionals. Hi anem cinc dies abans del partit i dormim bé, ens entrenem al matí, dinem al restaurant, sopem..., és molt professional. Quan juguem a Gibraltar, com el partit de diumenge, és diferent. Durant la setmana prèvia molts de nosaltres treballem abans dels entrenaments, i quan acabem la sessió anem a casa. Ens concentrem la nit abans del partit a l’hotel, per estar tots junts i parlar del rival, de com jugarem i d’aspectes que ja hem treballat durant la setmana.

La veritat és que ja he jugat més de 25 partits com a internacional i ja saps com va. És cert que t’has d’absentar la setmana sencera i que quan vas a estadis mítics a jugar contra rivals importants i a representar el teu país és una il·lusió. Però no hi vas com un fan, com un aficionat, hi vas com a jugador. Saps que t’has de concentrar i que has de jugar 90 minuts contra equips en alguns casos molt potents. Però la il·lusió de jugar en un estadi ple contra jugadors que estàs acostumat a veure per televisió i competir amb ells no es perd.

Ara podrem competir més. Jugarem contra equips, tot i que tenen un nivell més alt que el nostre, però podrem disfrutar més de jugar a futbol. No és el mateix que jugar contra Bèlgica o Alemanya, que estan molts graons per sobre, i mira que hem jugat partits contra seleccions de pes i que hem estat allà. Tot i això, encara estem aprenent, perquè fa pocs anys, del no-res vam passar a jugar contra Alemanya. Abans d’això la lliga de Gibraltar era amateur i el canvi que ha fet en aquests anys ha estat enorme.