A mercè d’Espanya

Amb una rereguarda incapaç de reaccionar –Otamendi va ser de les poques notes positives de la nit– i de donar oxigen per les bandes davant la verticalitat del rival, i amb un mig del camp –Mascherano, Biglia i Banega– mancat de múscul i dinamisme, i sense un far que guiï el joc de l’equip, l’Argentina es va exposar en excés proposant jugar de tu a tu contra un rival que, a diferència de l’albiceleste, disposa d’una formació i un joc assimilats des de fa una dècada.

Així, tot i la voluntat exhibida per part dels argentins, la presència de nombrosos futbolistes amb una breu experiència a la selecció –casos com el de Tagliafico, Meza o Bustos–, sumada a la dependència que suposa l’absència de Messi, va fer que el combinat de Sampaoli perdés l’ordre amb facilitat i rebés quatre dels sis gols per errades pròpies de concentració. “Hem de modificar conductes que ens facin rebel·lar en l’adversitat. Resoldre factors que tenen a veure amb el dolor que ens serveixin d’aprenentatge. El rival va aprofitar la seva jerarquia i ens va bufetejar. Hem de fer-nos-en càrrec”, va etzibar Sampaoli al final del partit, i va admetre també que la golejada encaixada –la més dolorosa de l’era Messi– pot provocar alguns canvis en la llista per a la cita mundialista. L’Argentina no carbura i el mundial és a tocar.