El Real Madrid es va posar el vestit que més li agrada, amb el que se sent més còmode i amb el que més disfruta, el d’anar per Europa, el de la Champions League. Sense res a fer en la lliga i en la copa, el conjunt dirigit per Zinedine Zidane va donar un cop d’autoritat al Vell Continent, un altre, després d’eliminar el París Saint-Germain amb suficiència, i ahir, en un escenari de l’envergadura del Juventus Stadium, va mostrar la seva versió més competitiva, la més punyent i intractable, per golejar (0-3) la Juve com ja havia fet deu mesos abans en la final de Cardiff. El campió, que defensa el títol per segon any consecutiu, té, doncs, un peu i mig en les semifinals d’una competició a la qual té la mida ben presa, que sap com jugar-la i en què té en Cristiano Ronaldo el seu referent. I és que l’atacant portuguès va tornar a aparèixer en una gran cita i amb un doblet i una assistència va liderar la victòria de l’equip blanc i ja són 14 dianes les que ha marcat en aquesta edició de la lliga de campions.

La petja en l’enfrontament la va deixar aviat, el 7 madridista. Puntual i determinant va colpejar quan no s’havien jugat ni tres minuts de partit, amb la fórmula que ja va fer servir en un dels gols que va marcar a la mateixa Juve en la final del curs passat: desmarcada al primer pal, anticipant-se als dos centrals bianconeri i rematada precisa cap a dins. No hi havia hagut temps per a gairebé res, ni per especular, el gol donava una altra realitat al partit.

D’aquesta manera, la Juve de Massimiliano Allegri, que va apostar finalment per un 4-4-2, amb un doble pivot amb el jove Bentancur i Khedira i amb les bandes doblades, amb De Sciglio i Douglas Costa, a la dreta, i Asamoah i Alex Sandro, a l’esquerra, es va veure obligada a remar a contracorrent. Durant el primer temps, l’equip bianconero va funcionar a batzegades, contra un Madrid sòlid i concentrat al darrere, ben endreçat sense pilota i amb aplom i serenitat quan la tenia. No hi va haver cap dominador clar en aquest primer tram de matx, però sí moments per a tots dos. El conjunt blanc va protagonitzar possessions llargues, amb l’esfèrica anant d’una banda a l’altra, com Isco, amb total llibertat de moviments entre els tres migcampistes i els dos davanters, que apareixia pertot arreu regalant controls, sotanes i driblatges marca de la casa. Mentrestant, la vecchia signora, que segurament es va reforçar a les bandes per intentar aprofitar la superioritat als carrils que la presència d’Isco al rombe del mig del camp del Madrid podia oferir, no trobava els arguments per regnar en el joc. Pels carrils no va tenir èxit, ja que els seus laterals es van incorporar més aviat poc i els costats dels blancs, escortats amb les ajudes de Kroos i Modric i les cobertures de Casemiro, no van presenciar perill, ni tampoc amb combinacions més elaborades ni amb joc directe. Només les incursions en conducció de Khedira generaven alguna cosa per als bianconeri, que en les arribades a l’àrea del migcampista alemany i la pilota aturada, van trobar la manera d’inquietar la porteria de Keylor Navas. Abans del descans Higuaín va estar a punt de marcar en rematar una centrada d’una falta que li va negar el porter costa-riqueny amb una aturada felina; a l’altra àrea, els blancs també haurien pogut marcar, amb un xut des de la frontal de Kroos que es va estavellar al travesser.

El pas pels vestidor va revitalitzar la Juve, més alegre, sobretot a les bandes, amb els laterals incorporant-se amb assiduïtat, i va tancar a un Madrid que va endarrerir línies, en què va entrar Lucas Vázquez per protegir-se als carrils, i que es disposava a viure a camp propi per buscar el contraatac. Es preveia, almenys durant uns minuts, un atac continuat del conjunt local, però una errada de Chiellini i Buffon primer i una genialitat de Cristiano després, ho van canviar de nou tot. En una pilotada amunt sense sentit dels blancs i que no tenia cap dificultat, els dos veterans futbolistes no es van entendre, el central va fer un refús que va anar a peus de Cristiano i la posterior jugada originada va acabar amb una centrada de Carvajal que l’atacant lusità va finalitzar amb una xilena espectacular des del punt de penal. Un senyor golàs al qual ja no va saber respondre l’equip transalpí, ja que tot just després va veure com es quedava sense Dybala, expulsat de manera rigorosa, quan restaven més de 20 minuts per al final d’un partit que ja va ser un passeig per als madridistes. Marcelo, culminant una paret amb Cristiano, va fer el tercer per sentenciar un enfrontament que encara hauria pogut acabar pitjor per als bianconeri si Modric, Cristiano –en dues ocasions– i Kovacic –al travesser–, haguessin afinat la punteria. El Juventus Stadium, que ha celebrat els últims sis scudetti del seu equip, que té la directa posada pel setè, i que feia cinc anys que no presenciava una derrota en la Champions League, va pagar la versió europea del Madrid.