Un retorn sense efectivitat

Trenta-sis anys després de la seva última presència en un mun­dial, el Perú va caure der­ro­tat en la seva estrena con­tra Dina­marca, víctima de la falta d’efec­ti­vi­tat. El com­bi­nat que diri­geix Ricardo Gareca, pot­ser per aquesta llarga absència en una gran cita, va ofe­rir una gran imatge i ambició des del prin­cipi, però va per­do­nar massa i no va ser capaç de con­ver­tir en gol cap de les mol­tes oca­si­ons que va tenir. No va mar­car, de fet, ni de penal, en una acció que –com havia pas­sat en el França-Austràlia– va ser xiu­lada amb la inter­venció del VAR. Cue­vas havia pro­vo­cat el penal just abans del des­cans i ell mateix es va encar­re­gar d’exe­cu­tar-lo, però va enviar la pilota als núvols, amb un pèssim llançament.

I com el diu el tòpic, el que per­dona acos­tuma a pagar-ho, i així va ser. A mitja hora del final, els dane­sos, que ja havien pas­sat el pit­jor, no van des­a­pro­fi­tar la pri­mera gran opor­tu­ni­tat. En un ràpid con­tra­a­tac conduït per Erik­sen, el bri­llant mig­cam­pista del Tot­ten­ham va habi­li­tar amb una bona pas­sada Poul­sen, que dins l’àrea va superar Gallese pel pal curt. No es van ren­dir els peru­ans, que van estar a prop d’empa­tar, però ales­ho­res va tor­nar a aparèixer Kas­per Sch­meic­hel per impe­dir-ho. L’entrada de Paolo Guer­rero va apor­tar encara més pólvora al Perú, però Dina­marca va acon­se­guir resis­tir i encar­rila la seva clas­si­fi­cació per als vui­tens de final. Com va dir Gareca ja un cop aca­bat el par­tit, “el fut­bol és efec­ti­vi­tat”.