Heung-Min Son (Chunchon, Corea del Sud, 1992) necessita una gesta com sigui. Només així l’hàbil extrem del Tottenham, que per edat enfoca ja els que han de ser els millors anys de la seva carrera futbolística, podrà eludir un servei militar que l’apartaria durant pràcticament dos anys dels terrenys de joc.

Són hores decisives per a un futbolista que ja fa setmanes que viu cada partit com una guerra, amb l’angoixa de qui s’imagina reclutat per a un servei militar extremadament dur, amb el seu país immers en un conflicte enquistat amb Corea del Nord. Hi ha poques excepcions per al govern sud-coreà, i transcendir en disciplines europees n’és una. Però encara que Son ja és història del futbol, erigit en el màxim golejador asiàtic de la història de la Premier League encara amb 26 anys, necessita corroborar-ho defensant la samarreta de la selecció nacional, amb la qual va vessar llàgrimes en el passat mundial de Rússia, quan no va passar de la fase de grups tot i derrotar Alemanya en la jornada final.

Ara l’última escletxa que li queda a l’atacant del Tottenham és aconseguir la medalla d’or en els Asian Games que s’estan disputant a Indonèsia, i en els quals Corea del Sud es va assegurar una plaça en la final de dissabte contra el Japó. Després d’un desenllaç frenètic en els quarts de final contra l’Uzbekistan, amb un penal decisiu de Hwang Hee-Chang que Son, d’esquena i amb les mans a la cara no va voler presenciar, els guerrers de Taeguk es van desfer sense ensurts del Vietnam (3-1 amb dos gols de l’exblaugrana Lee) per reservar cita en una final que va més enllà del futbol per a una de les grans estrelles del futbol asiàtic.

“Trist per no poder ajudar el Tottenham, però orgullós de defensar la samarreta nacional”, segons ha proclamat en les últimes hores, Son és a 90 minuts –una mica més en cas de pròrroga i penals– de viure el final feliç d’altres futbolistes il·lustres de la història del seu país. Com Park Ji-Sung, enèrgic exmigcampista del Manchester United a qui el tercer lloc en el mundial del 2002 va evitar el servei militar, o Ki Sung-Yueng i Park Chu-Young, que també se’n van escapar gràcies a la medalla de bronze a Londres del 2012. En els Asian Games, però, competició en què participen seleccions sub-23 reforçades amb algun jugador més veterà, a Heung-Min Son només li servirà arribar fins al final.