El Wanda anhelava una actuació de les grans a Europa, i la va tenir. L’espina clavada que va deixar en l’Atlético la contundent golejada rebuda al Westfallenstadion fa tan sols tretze dies, en el que va ser el pitjor correctiu rebut de l’era Simeone, donava la possibilitat als colchoneros de viure una nit de revenja i resoldre comptes pendents amb el Dortmund. I així va ser. Deixant enrere tots els dubtes que ha generat en aquest primer terç del curs i sobreposant-se a les importants baixes –Godín, Savic, Lemar, Koke i Diego Costa– amb què va afrontar el duel, l’Atlético més complet i intens de la temporada va realitzar una notable actuació coral per vèncer un rival que es presentava a Madrid invicte.

Sortint amb la lliçó apresa del duel disputat fa dues setmanes, l’Atlético va anar a totes des del xiulet inicial, controlant els contraatacs del rival, robant a la zona de tres quarts i finalitzant la majoria d’accions de què va disposar.

Molt més sòlid, compacte i sense cometre cap errada respecte d’un rival que pràcticament no va crear perill a l’àrea d’Oblak en el primer temps, el conjunt de Simeone va començar a encadenar ocasió rere ocasió. Correa, l’home més actiu en atac dels colchoneros, gaudiria de fins a tres accions de perill però qui finalment s’emportaria tot el protagonisme seria Saúl.

Home de grans cites, el migcampista d’Elx iniciaria ell mateix l’acció de l’1-0 obrint la pilota per a l’arribada des de segona línia d’un Filipe Luis que, de primeres, la tornaria a Saúl per tal que finalitzés amb una rematada desviada per Akanji quan ja entrava. El Dortmund concedia moltes facilitats, descompost i molt imprecís en la sortida de pilota. Si el duel no es va resoldre abans del descans va ser per obra i gràcia de Bürki, clau amb les seves intervencions. L’equip alemany semblava que despertaria després del pas pels vestidors, però res més allunyat de la realitat. Una segona meitat que s’iniciaria amb la presència del jove del planter Montero a causa de l’enèsima lesió de Giménez.

L’Atlético seguia amb el pla inicial, pressionant com sempre a la recerca d’un segon gol que, no obstant això, no va arribar fins que quedaven deu minuts per al final. Agafant el Dortmund descol·locat, una ràpida transició iniciada per Gelson i conduïda per Thomas, la va finalitzar Griezmann amb una rematada encreuada davant la sortida de Bürki. Revenja resolta per a un Atlético que, amb aquest triomf, se situa colíder de grup.