Futbol internacional

Política i esport

L’himne de la discòrdia

El parlament hongkonguès ha iniciat els tràmits per homologar la seva legislació a la xinesa i sancionar així amb duresa a qui gosi protestar contra l’himne nacional

Els xiulets contra ‘La marxa dels voluntaris’ han esdevingut recurrents durant els partits de la selecció de Hong Kong i han arribat a provocar sancions de la mateixa FIFA

El curiós del cas és que no tenen l’hàbit d’escridassar els himnes dels visitants, sinó que protesten amb el local

El darrer 23 de gener, el Parlament de Hong Kong, que compta amb una còmoda majoria formada pels partits favorables al règim de Pequín, va concloure un nou projecte de llei sobre l’himne nacional que pretén homologar les sancions als qui l’ultratgin amb les que ja existeixen a la Xina continental i que poden comportar fins a tres anys de presó.

La proposta, rebutjada per l’oposició democràtica i per les forces independentistes, és conseqüència dels nombrosos incidents que s’han produït en els darrers anys, molt especialment durant els partits de la selecció de Hong Kong, on xiular La marxa dels voluntaris, l’himne de la Xina, ha esdevingut una pràctica recurrent entre els afeccionats.

El que és curiós és que els seguidors de la selecció hongkonguesa no tenen l’hàbit d’escridassar les notes que identifiquen les seleccions visitants, sinó que protesten mentre sona l’himne local, que, des del 1997, no és cap altre que el de la Xina, ja que, acabat el mandat colonial britànic, aquesta regió administrativa especial va passar aleshores a ser part integrant de la república popular amb capital a Pequín.

Tot i la integració de Hong Kong a la Xina, el principi d’“Un país, dos sistemes”, que acordava certa llibertat a l’antiga colònia, va permetre que la regió mantingués alguns privilegis, a desgrat de Pequín. Un d’aquests va ser conservar la seva selecció nacional, creada durant la dècada dels trenta del segle XX a instàncies de la federació de futbol de Hong Kong, una de les més antigues d’Àsia, ja que va néixer el 1914 de resultes de la presència colonial britànica.

Aquesta selecció, que el 1954 va ser reconeguda oficialment per la FIFA i va poder, doncs, participar en les competicions internacionals oficials, es va convertir en un dels símbols nacionals de Hong Kong, tant al llarg del període colonial com després de l’annexió xinesa.

Durant el mandat britànic va ser especialment significativa la seva victòria contra la Xina en un partit classificatori per al mundial de Mèxic del 1986. Tot i que els hongkonguesos no van aconseguir finalment el bitllet per a la fase final, el seu triomf a Pequín (1-2) va ser viscut, aquell 19 de maig del 1985, com un fet que transcendia l’àmbit estrictament esportiu, i més tenint en compte que va produir-se quan feia tot just un any que el Regne Unit i la Xina havien acordat la transferència de la sobirania de la colònia a partir del 1997.

El simbolisme de la selecció de Hong Kong es va accentuar a partir de la integració d’aquest territori a la república popular. Els grups democràtics i les formacions independentistes van convertir-se en el públic majoritari que assistia als partits d’aquest combinat, un fet que va propiciar que, especialment a partir del nou mil·lenni, les xiulades a l’himne xinès esdevinguessin una pràctica recurrent d’aquests afeccionats. La generalització d’aquestes protestes, que es van anar accentuant a mesura que la influència del Partit Comunista Xinès guanyava terreny a l’antiga colònia, va arribar a provocar una sanció de la FIFA, que el 2015 va multar la federació hongkonguesa pels reiterats xiulets.

La sanció va arribar en un moment d’extrema tensió a Hong Kong, ja que es va produir pocs mesos després que el territori fos escenari de l’anomenada Revolta dels Paraigües, que reclamava més democràcia i menys influència xinesa en la vida política local.

Aquesta circumstància va provocar que els seguidors de la selecció haguessin d’aguditzar l’enginy i que, en algunes ocasions, optessin per protestes imaginatives com ara posar-se d’esquena o ensenyar, en silenci, cartells amb la paraula “Xiular” en anglès durant la interpretació de l’himne. Unes mesures que no podien ser contrarestades amb la tradicional pujada de volum per evitar que els xiulets se sentissin en les retransmissions televisives.

Per si tal discòrdia no fos suficient, el destí va voler que les seleccions de Hong Kong i de la Xina quedessin enquadrades en el mateix grup classificatori per al mundial del 2018. Els partits, disputats entre el setembre i el novembre del 2015, van estar carregats de tensió i van acabar, tant a Shenzen com a Hong Kong, amb dos tristos empats a zero. Tot i així, la federació xinesa va escalfar la disputa amb un polèmic cartell que atacava la composició multiètnica de la selecció hongkonguesa i es referia a ella com a “Xina Hong Kong”. Un nou greuge que els afeccionats de la regió administrativa especial van afegir als seus arguments per continuar desafiant l’himne xinès.

Aquesta circumstància va provocar que la Xina decidís modificar la seva llei i que, el 2017, endurís les sancions contra les manques de respecte a La marxa dels voluntaris, que poden arribar a comportar penes de fins a tres anys de presó. Aquesta legislació, però, no té encara validesa a Hong Kong fruit del seu règim especial. Un fet que, precisament, l’executiu proxinès del territori intenta corregir amb l’adopció d’una llei pròpia calcada de la que hi ha vigent a Pequín.

La discòrdia entre el futbol xinès i el de Hong Kong, que també té competicions pròpies des de l’inici del segle XX, va quedar de manifest durant els partits de la lliga de campions d’Àsia que, el 2017, van oposar el Guangzhou Evergrande xinès, el club de Paulinho, a l’Eastern hongkonguès. Malgrat l’evident diferència futbolística, que va deixar dues victòries d’escàndol dels xinesos (7-0 a Guangzhou i 0-6 a Hong Kong), la confrontació va estar marcada pel comportament dels seguidors cantonesos desplaçats a la regió especial que van provocar diversos incidents amb els afeccionats locals i que, durant el partit, van exhibir una pancarta amb el lema “Aniquilem els gossos britànics, eliminem la independència de Hong Kong”, que va acabar desencadenant una sanció de la confederació asiàtica al club xinès.

Els seguidors de l’Evergrande, a més, van cantar en repetides ocasions l’himne nacional, una actitud que va ser contestada amb insults com ara “gossos xinesos” pels locals, que reprenien així un terme despectiu utilitzat durant la Segona Guerra Mundial.

La mesura repressiva en forma de llei que ha començat a tramitar el Parlament de Hong Kong contra els qui gosin protestar quan sona l’himne xinès, no sembla pas que pugui aturar les protestes d’un important segment de la població que té un creixent sentiment de rebuig a Pequín fruit de la restricció de les llibertats que Hong Kong ha patit durant els darrers anys. Tot i així, la mesura evidencia que La marxa dels voluntaris continua essent, com a mínim en aquesta antiga colònia britànica, l’himne de la discòrdia.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.