La Bundesliga mai ha estat tan seguida. Les ganes de veure futbol ha fet que molt aficionats aprofitessin el retorn de la competició germànica per alimentar la seva fam d’omplir els seus ulls i sentits de futbol però també molts professionals d’altres lligues i esports per veure si el funcionament de la lliga germànica pot ser un exemple per reprendre competicions arreu del món.

La Bundesliga és la primera de les grans lligues d’Europa que torna després de la pandèmia de la COVID-19 però moltes coses han canviat des de llavors. És futbol però hi ha moltes coses que grinyolen. Veure un partit sense públic i per televisió dona una sensació de buidor immensa. És com menjar un bon plat però sense salt i algun altre condiment important. Una sensació estranya i que distorsiona el futbol. Una nova normalitat que per molts ingredients i edulcorants que vulguin posar-se no s’assembla al futbol genuí i autèntic al qual estem acostumats. El so ambient sord i apagat també és un d’aquells nous ingredients que haurem de pair durant una llarga temporada. Una sensació més pròpia d’un entrenament o els crits i les instruccions dels futbolistes es poden escoltar amb nitidesa.

Però més enllà d’això, el que més impacta és la forma de celebrar els gols amb una mesura profilàctica que molts, entregats a l’emoció del moment, per poc s’abracen amb el golejador. Però sempre hi ha un jugador, dins del camp, que té el rigor d’un guàrdia urbà i la disciplina d’un rellotger suís per avortar qualsevol aproximació que trenqui la distància social protocol·lària. Llavors només queden els colzes i les celebracions descafeïnades que ens ha portat el coronavirus.

Un nou futbol sense piment i despullat d’emoció. Un futbol encapsulat i profilàctic que només serveix per acabar la competició, justificar salaris i donar una sensació de falsa normalitat però que, malauradament, serà el futbol enllaunat que s’haurà de consumir durant els pròxims mesos.