“Competir dia a dia, entrenament a entrenament, i aprofitar les oportunitats que tingui.” És el discurs, gravat amb foc, que Santiago Bueno (Montevideo, 1998) pronunciava quan no comptava, oblidat, a l’ombra de tots els centrals del Girona la campanya passada. No va dir mai una paraula més alta que l’altra, el defensa, de caràcter serè i reposat, com el seu joc. “M’haig de preparar de la millor manera”, insistia pacient el futbolista, que recull ara allò que va sembrar. I és que Bueno s’ha convertit aquesta campanya en una peça indiscutible per a Francisco, que li ha donat les claus de l’eix de la defensa. “Estem molt contents amb ell, està donant un rendiment altíssim, i la veritat és que tenim central per molt de temps en l’equip”, explica Francisco, més que satisfet amb les prestacions ofertes per un jugador format a l’Uruguai, però acabat de fer aquí.

Aviat farà quatre anys que el defensa, de família de futbolistes –el seu germà Gastón Bueno (Wanderers de Montevideo) i el seu cosí Gonzalo Bueno (Liverpool de Montevideo) són professionals a l’Uruguai–, va aterrar a Catalunya. Va ser a mitjan febrer del 2017 quan aquell prometedor central uruguaià de 18 anys, que l’havien acabat de proclamar campió del sud-americà sub-20 amb la selecció celeste, arribava al Barça procedent del Peñarol en un traspàs pel qual el club blaugrana va pagar 1 milió d’euros. Ha plogut des d’aleshores per a Bueno, que va començar en el juvenil blaugrana (2016/17), després va passar al Barça B (2017/18) en un curs que va acabar en el Peralada quan era el filial del Girona, on va continuar la següent campanya cedit pel club culer (2018/19), abans de fer la temporada passada el salt al primer equip (2019/20), un cop expirat el seu contracte amb el Barça. Amb l’entitat blanc-i-vermella va signar fins al juny del 2024. “Té unes característiques molt importants, un perfil futbolístic molt bo. A més, té aquest caràcter uruguaià competitiu i amb mentalitat que ens ajudarà”, va justificar Quique Cárcel. “És jove i ja ha demostrat moltes coses. Necessita jugar, sentir-se important i competir en categories a nivell professional per demostrar la seva vàlua, i confiem que serà un jugador de futur que ens ajudarà a curt termini”, va manifestar el director esportiu, sobre el jugador, que, certament, poca cosa va poder aportar la temporada passada, en què va estar inèdit, ja que només va disputar 3 minuts en l’última jornada de campionat i un partit sencer de copa.

Fora dels plans de Juan Carlos Unzué, Pep Lluís Martí i Francisco, ara sí que compta per a l’actual tècnic, que reconeix que li va cridar l’atenció de seguida quan es va fer càrrec de les regnes del grup en el tram final de la temporada passada, i que no va passar-li pel cap que marxés. “Des del primer dia que el vam veure ens va sorprendre. És un jugador que no coneixíem que a nivell professional no havia jugat, i ens va agradar moltíssim”, diu el preparador, que explica el perquè del canvi de rol del jugador respecte la campanya passada: “Amb Ignasi Miquel i Juanpe a molt bon nivell i també amb Ramalho, que estava fantàstic, no va tenir cap possibilitat. I aquest curs, per les circumstàncies que es van donar, la lesió de Juanpe, les convocatòries amb la selecció de Ramalho, li va tocar jugar, i ho va aprofitar”, va indicar. El canvi de rol, en aquest sentit, ha estat espectacular; Bueno suma 15 participacions en la lliga, 13 com a titular, i en la copa va disputar sencer l’únic partit jugat. “Ha viscut el dia a dia de manera molt professional, fent-nos veure sempre que estava preparat i partit a partit continua creixent”, assegura Francisco.

El central, de 22 anys, ha mostrat bona sintonia sobre la gespa amb Bernardo, amb qui s’entén bé instal·lat en el perfil dret de la rereguarda. En un dels aspectes en què suma l’uruguaià és en la sortida de pilota. “És un jugador que té molta qualitat per sortir jugant des de darrere, amb molt bon peu i molt bona passada, té molt bona tècnica”, assevera Gustavo Ferreyra, seleccionador sub-20 de l’Uruguai, que ha dirigit Bueno en les categories inferiors del combinat charrúa. “També té un molt bon joc aeri i bona marca”, expressa Ferreyra sobre un defensa que té en la contundència i en el ser més expeditiu, segurament, els principals punts a reforçar. “Potser l’agressivitat podria ser un dels temes que podria millorar i superar, però és una opinió molt particular, perquè penso que ja és molt bon defensa. En situacions de rebutjar i treure pilotes, ser agressiu en l’anticipació, en el cos a cos, potser li costa un pèl més”, analitza el seleccionador.

Amb 22 anys i marge de millora, Bueno és, doncs, una de les irrupcions de la temporada. Ara mateix, i esperant el retorn de Juanpe, que només ha disputat un partit de lliga, ha guanyat la partida a Ramalho, i és titular per a Francisco. El futbolista ha fet un salt endavant i encara li queda camí.