Tombats el pitjor dia

En el primer tram del 2020, corresponent al curs passat, el Girona es va mostrar intractable a Montilivi: dels deu partits de lliga que va jugar a l’estadi, el balanç va ser de set victòries i tres empats. Entremig, els gironins només van perdre el partit de copa contra el Vila-real, que ja entrava dins del guió més probable. A més, algunes de les victòries van ser contra rivals directes en la lluita per l’ascens, com per exemple el Saragossa, l’Almeria i el Cadis, tot i que els andalusos ja s’havien assegurat l’ascens just en la jornada anterior. Amb aquesta excel·lent dinàmica de resultats a casa, el Girona es va permetre el luxe de somiar l’ascens directe, però no hi va haver manera, i és que a fora l’equip no va girar rodó. De fet, més enllà de la victòria en la copa al camp del Cartagena, el Girona només va guanyar a domicili en la lliga al camp del Fuenlabrada i va acumular cinc empats i cinc derrotes. Aquest balanç, amb l’infortuni dels empats als camps de l’Sporting i el Lugo en partits que es podrien haver guanyat perfectament i haurien situat el Girona a les portes de la segona posició, va enviar els de Francisco –l’andalús va arribar per als últims sis partits de lliga com a relleu de Pep Lluís Martí– al play-off. Allà el Girona va capgirar la tendència i va ser capaç de guanyar a Almeria i d’empatar a Elx en l’anada de la final. Després, però, va arribar la patacada més dura de l’any a Montilivi. Allà on el Girona no perdia des del mes de gener, en la copa, els gironins van veure com se’ls escapava l’ascens de la manera més cruel possible, amb el gol de Pere Milla en l’últim sospir i en l’única ocasió dels il·licitans.

Equilibri d’irregularitat

Ara, en el segon tram del 2020, el Girona ha fet un pas endavant en un aspecte: ha aconseguit molts més punts a fora del que havia fet a principis d’any. Això convida a l’optimisme per diversos motius. Sobretot perquè, per aspirar a cotes altes, encara que només sigui el play-off, era indispensable millorar els registres a domicili. I potser el més important és on han arribat els resultats a fora de casa, ja que el Girona ha estat capaç de guanyar als camps del Leganés i l’Espanyol, així com empatar als camps de l’Almeria i el Saragossa, quatre dels grans aspirants a l’ascens, tot i que els aragonesos es trobin immersos en una gran crisi de resultats. Les altres victòries a domicili han estat als camps del Castelló i l’Albacete en la lliga, i l’última, al camp de la Gimnástica Segoviana en la copa.

El problema és que quan el Girona ha pogut estirar la manta fins als peus, s’ha deixat el cap descobert, ja que en aquest tram final del 2020 el rendiment del Girona a Montilivi ha estat lluny del que tenia el curs passat i s’ha deixat aquesta assignatura pendent de millorar l’any que ve. Hi ha guanyat l’Oviedo, el Cartagena, el Mirandés i el Logroñés, però hi ha perdut contra el Fuenlabrada, el Mallorca –l’únic dels grans que ha visitat Montilivi– i el Màlaga, tres derrotes doloroses que ja superen en nombre les dues que hi va encaixar en tota la lliga de la temporada passada.