Molts dels futbolistes de l’actual selecció anglesa ni tan sols havien nascut l’estiu del 1996, quan la cançó Three Lions ressonava pels carrers del seu país. D’altres eren tan sols nens, incapaços de generar un record nítid del que havia de ser un retorn per la porta gran del futbol a la terra dels seus creadors. Tots ells, però, són perfectament conscients de què suposa el partit d’aquesta tarda per al seu seleccionador, Gareth Southgate, autor desafortunat d’un últim penal d’una tanda que va acabar amb el somni anglès i va portar Alemanya a la final de l’Eurocopa del 1996, que acabaria guanyant a Wembley, derrotant la República Txeca. Els jugadors de l’actual Anglaterra en són conscients perquè l’efemèride és prou coneguda, però també perquè l’han sentit de viva veu del seu entrenador. “Va ser en la primera xerrada que va tenir amb nosaltres en la concentració de Middlesbrough. Va ser sobre penals”, ha reconegut Kalvin Phillips, que no arribava a l’any de vida quan el seu actual entrenador va estavellar el penal definitiu contra el cos d’Andreas Köpke, aleshores porter alemany i a qui avui haurà de tornar a veure la cara a Wembley, ja que forma part del cos tècnic de Joachim Löw. “Southgate ens va dir que qualsevol equip que aspira a arribar lluny en un torneig, ha de passar per una tanda de penals. I ens va posar imatges de llançaments d’altres equips i també seus”, va explicar Phillips, que va definir com a serena l’actitud de Southgate a l’hora de recordar els fets del 1996, que van suposar una espècie de venjança alemanya, sobre el mateix verd de Wembley, de la final del mundial del 1966, en què el gol fantasma de Geoff Hurst va donar el primer i únic títol al conjunt dels tres lleons.

Avui, un quart de segle després, la pilota torna a la catedral del nord de Londres, reconstruïda en un escenari modern i adaptat als temps, però amb una rivalitat latent, vigent i amb la sensació que ara és el torn dels anglesos de cosir una ferida històrica. I és que des de la conquesta en el mundial del 1966, Anglaterra sempre ha caigut quan li ha tocat enfrontar-se a Alemanya en una eliminatòria a partit únic. Ho va fer en l’esmentada del 1996 i també des del punt del penal sis anys abans al mundial d’Itàlia, a les portes de la final. En el mundial del 1970, va ser un gol del Torpedo Müller en la pròrroga el que va noquejar el conjunt dels tres lleons als quarts de final, mentre que en l’últim enfrontament d’alta volada entre tots dos països, en els vuitens de final del mundial de Sud-àfrica, l’Alemanya de Joachim Löw va passar per sobre d’una selecció anglesa (4-1), aleshores dirigida per Fabio Capello i amb el record del gol fantasma de Frank Lampard que els col·legiats no van concedir amb el 2-1 parcial per a la mannschaft.

“És un bon moment perquè aquest equip faci història i generi bons records d’un Anglaterra-Alemanya”, ha reconegut en la prèvia Soutghate, que ha reclamat un equip ben preparat “en els aspectes físic, psicològic i tàctic”, i que vint-i-cinc anys després no ha pogut evitar mirar de reüll aquell fatídic punt de penal on ell va escriure un dels capítols més dolorosos de la seva carrera i on els seus futbolistes, qui sap si aquesta tarda hauran de reescriure la història: “Hem preparat penals, però sempre ho fem. Ho vam fer en el mundial de Rússia i també en la Nations League”, es va limitar a dir el tècnic ahir.