Sense eufòries, sense una paraula més alta que l’altra, amb un partit més aviat discret i un gol solitari de Dani Carvajal, el Real Madrid en va fer prou per endur-se els punts d’Heliópolis en una nit en què tot i no fer una gran exposició futbolística, el conjunt madrileny tampoc va patir per conservar la renda mínima.

Obligat a retocar l’onze a causa de les baixes, apostant per Miguel Gutiérrez al lateral esquerre i desplaçant Alaba per primer cop a l’eix central com a jugador blanc, Carlo Ancelotti també es va permetre el gust de deixar a la banqueta Eden Hazard per donar pista a Vinícius Júnior, encès durant els primers minuts del campionat i que sobretot durant els primers minuts al Villamarín, va mostrar-se molt actiu, generant una situació clara perquè Benzema, amb un xut ajustat, estigués a prop d’encetar el marcador.

Però més enllà d’un bon inici de partit, en què va empènyer el Betis cap a la porteria de Rui Silva, al Madrid li va tocar viure fases de partit en què el conjunt andalús també va poder dominar la pilota. Guido Rodríguez amb un xut massa tou i una centrada de Sergio Canales que es va acabar enverinant i que quasi sorprèn Thibaut Courtois, van ser les aproximacions més clares de l’equip de Manuel Pellegrini.

En una acció que hauria estat invalidada en cas d’haver acabat en gol, Rui Silva va fer una aturada extraordinària, plena de fortalesa i reflexos, que va frustrar una rematada de cap de Karim Benzema, en un inici de segona part que va presentar novament un Madrid novament molt incisiu, amb Vinícius enviant massa desviada una rematada des del cor de l’àrea.

En un partit amb la porta oberta a totes dues àrees, el Betis va decidir malament en una arribada que va deixar pas a la rèplica del Madrid, que en aquesta ocasió sí, després d’una gran centrada Carvajal va desprecintar el marcador amb una gran rematada.

Víctor Camarasa, amb un xut desviat, va generar una tímida rèplica d’un Betis que, abocat a l’atac en el tram final, va arriscar-se a deixar molts espais a la seva rereguarda. Però ni tan sols posant pólvora sobre la gespa donant entrada a Borja Iglesias i Joaquín, el conjunt andalús no va saber canviar el signe d’una nit en què Montoya, amb una rematada molt tova, va tenir a l’abast l’empat en l’última acció.