L’ascens haurà d’esperar
‘Play-off’ d’ascens a 2a A. Amb la derrota contra el Vila-real B, el Nàstic tornarà a jugar fora del futbol professional per quart any consecutiu
Són dies complicats per a la parròquia grana. Dies en què els sentiments es mouen entre la frustració i la ràbia. Frustració perquè no es va poder complir el somni pel qual havien estat lluitant tota la temporada, l’ascens al futbol professional. Ràbia perquè l’arbitratge i l’absència de VAR van condemnar un Nàstic que podia haver tingut més possibilitats d’endur-se el partit si l’àrbitre no hagués comès alguns errors clars. Ara no queda cap altra alternativa. S’ha de continuar competint per l’any vinent tornar a aspirar a pujar a segona.
El de dissabte era un partit per tocar el cel de Vigo. Tota l’afició grana tenia més ganes que mai de celebrar un ascens que buscaven des de ja feia tres anys. No hi ha quilòmetres que separin l’afició del Nàstic dels seus jugadors. Fins a un miler d’aficionats van fer un llarg trajecte fins a Galícia, a més de 1.000 quilòmetres de distància, per donar escalf a l’equip i defensar els seus colors. A Tarragona, la plaça de la Font es va omplir de gom a gom, com feia anys que no passava, per presenciar en directe i en una pantalla gegant el partit decisiu.
Abans del matx, l’afició va deixar clar que el seu equip començava guanyant fora del terreny de joc. Amb bengales vermelles i càntics de suport van rebre els seus. Amb el xiulet inicial, l’emoció i els nervis encara van augmentar més. Estaven presenciant un duel decisiu per al futur del seu club. El que no sabien és que no només haurien de competir contra el filial groguet, sinó també amb l’àrbitre. La seva actuació, que va deixar molt a desitjar, va condemnar el Nàstic. En la primera meitat, quan encara el resultat era d’empat a 0, va anul·lar un gol a Quintanilla per una falta prèvia que no es va veure per enlloc. Aquesta diana podia haver canviat del tot l’esdevenir del matx. En partits com aquest, posar-se al davant val or. A partir d’aquí, els granes van saber aguantar durant els 45 primers minuts les envestides dels groguets. Però en el segon temps tot es va esfumar. Unes altres polèmiques decisions arbitrals que no van poder ser revisades pel VAR, perquè no n’hi havia, i un inspirat Nicolas Jackson, amb dos gols, van deixar sense possibilitats als tarragonins.
Després d’aquesta derrota, l’entrenador del Nàstic, Raül Agné, va valorar la feina feta durant tot el curs per arribar fins aquí. “La temporada ha estat de deu. Si haguéssim pujat seria matrícula d’honor. Hem optimitzat al màxim els nostres recursos i fins al final no hem parat de lluitar. Els jugadors i la ciutat poden estar orgullosos. Ho sentim de tot cor. Estem molt fotuts.”
La temporada 2006/07, el Nàstic va gaudir d’una experiència a primera, que va durar un any. Des de llavors ha caigut en una inestabilitat que l’ha portat en dues ocasions a segona B, ara 1a FEF. Des del 2019 lluiten per tornar a l’elit, però aquest ascens haurà de continuar esperant. Més del compte, ja que des del 2001 els granes no havien estat mai quatre temporades consecutives fora del futbol professional.