Queda molta feina per fer
La segona B, la mítica categoria de bronze del futbol estatal que es va crear el 1977, va desaparèixer l’any passat després de més de 40 anys d’història per donar pas a la primera divisió FEF. L’objectiu d’aquest canvi era clar. Es volia revolucionar el futbol modest, fent més competitiva i atractiva la categoria, alhora que volien millorar les condicions dels clubs històrics que en formen part i que lluiten per abandonar aquesta divisió de semiprofessionalisme i accedir al futbol d’elit. Aquest any, en la primera experiència en aquesta nova categoria, no s’han complert les expectatives, i el play-off per ascendir a segona n’és un exemple clar. L’organització ha estat un autèntic fracàs i han deixat de banda l’essència del que ha de ser el futbol.
La final entre el Nàstic i el Vila-real B es va jugar a Balaídos, a més de 1.000 km dels aficionats dels dos equips. A Vigo només hi havia 2.000 espectadors a les graderies, 11.000 persones menys que en l’últim partit de lliga dels granes a casa, on es jugaven disputar el play-off.
L’àrbitre tampoc va estar ni de bon tros a l’altura de la situació. Germán Cid Camacho, que va repartir faltes i targetes com va voler, va anul·lar un gol de Quintanilla per una falta prèvia inexistent i, més tard, en el 75’, no va assenyalar unes mans força dubtoses a l’àrea dels groguets. L’entrenador del Nàstic, Raül Agné, no es va mossegar la llengua: “M’agradaria saber què ha vingut a xiular aquest bon home. Si vols jugar en una lliga professional, tothom ha de ser professional. Per què anul·la el gol? Què m’ho expliqui.” Amb aquestes accions polèmiques, tothom es preguntava on era el VAR. Doncs no hi era. “Per què una lliga que vol ser professional és tan amateur en certes coses? Per què no tenim VAR? Això no es fa així”, va sentenciar Agné.
Amb tot això, es demostra que encara queda molta feina per fer si es vol professionalitzar aquesta categoria.