Recuperar el somriure perdut
Canvi. Els partits amb l’Argentina ja no són un suplici per a Messi, que ha estat el millor de l’equip en les darreres victòries
Llàgrimes en les finals perdudes, crítiques d’aficionats i periodistes i un adeu l’any 2016 amb un retorn uns mesos després. Les experiències de Leo Messi amb la selecció argentina sempre tenien un desenllaç amarg per al capità, que va arribar a perdre tres finals de la copa Amèrica i una del mundial. Al Barça somreia i se sentia estimat, a l’Argentina cada gran cita era un suplici. Ara, amb 35 anys acabats de complir, fora del Barça i defensant la samarreta del PSG, l’argentí està vivint l’època més feliç amb l’albiceleste i ha recuperat el somriure.
L’estiu passat, després d’una pandèmia i a les portes de deixar el club de la seva vida a contracor, Messi per fi va poder aixecar un títol amb la samarreta del seu país. La victòria en la copa Amèrica contra el Brasil (1-0) va significar una victòria personal per a Leo Messi. Un premi a tants anys d’intents. Ja podia dir que sí, que havia guanyat un trofeu amb l’Argentina. Malgrat no marcar en la final, Messi va ser pitxitxi –empatat amb Luis Díaz–, màxim assistent i designat millor jugador del torneig. Tots els reconeixements possibles.
L’argentí va tancar una ferida i ara gaudeix com mai amb l’albiceleste. La selecció argentina va guanyar la Finalissima contra una Itàlia desconeguda després de l’èxit de l’Eurocopa de l’any passat. El combinat argentí va passar per sobre de la selecció azzurra i Messi va fer un autèntic partidàs. Quatre dies després, en un amistós contra Estònia, Leo va marcar els cinc gols de l’Argentina (5-0). Tot plegat després d’una fase de classificació per al mundial sense patiments i a les portes del que podria ser l’última copa del món per a Messi: Qatar 2022. L’última oportunitat d’aixecar un mundial, el seu somni. Aràbia Saudita, Alemanya i Polònia seran els rivals en la fase de grups. El que passi després és una incògnita.