El crepuscle del deu
París no ha estat la ciutat de les llums per a l’argentí, que ha completat la seva pitjor temporada com a professional, amb problemes d’adaptació, una lesió, la covid i el fracàs sonat del PSG en la Champions
Amb la decisió de Messi de fitxar pel PSG, després que el Barça assumís que no podia pagar la seva fitxa, l’argentí es va assegurar 110 milions nets en tres anys –xifres revelades per L’Équipe– però un futur incert en l’àmbit esportiu, tot i que el club francès era un clar aspirant a guanyar totes les competicions. Dit això, qualificar de fracàs la seva primera temporada a París no és agosarat. S’ha quedat, un cop més, sense aixecar la Champions i personalment ha fet la seva pitjor temporada des de la 2005/06, tot i que aquella vegada va ser decisiu en la classificació de l’equip de Rijkaard per a la final de la Champions, jugada precisament a París.
Messi ha fet sis gols en la lliga i onze en total en un equip en què ha jugat supeditat a Mbappé i sense que Pochettino n’hagi tret tot el suc, malgrat que ja té 35 anys i que cada vegada baixa menys quan perd la pilota, que és sovint. El mateix jugador va admetre en una entrevista fa unes setmanes a TyC Sports, les enormes dificultats que ha tingut a París: “L’estil del PSG és diferent del del Barça; allà tots em coneixien de memòria. A més, vaig arribar més tard que els companys, també vaig tenir un cop al genoll i després de vacances vaig agafar la covid.”
Si la situació esportiva no era la millor, la personal tampoc anava sobre rodes. “Per a l’Antonella i per a mi va ser més difícil. El primer dia que vam portar els nens a l’escola va ser terrible. Vam sortir tots dos plorant i dient: «Què hi fem aquí? Què ha passat?» No hi enteníem res.”
‘Déjà-vu’
El gran tràngol encara havia d’arribar. En els vuitens de final de la Champions el PSG va quedar emparellat amb el Real Madrid. En l’anada a París l’equip va passar per sobre dels blancs però només Mbappé va fer diana, a pocs minuts del final. En la tornada tot anava pel mateix camí. Gol de Mbappé (39’) i ocasions claríssimes per sentenciar abans que entre Donnarumma i Benzema arribés una remuntada que pocs podien imaginar.
L’argentí, que havia viscut eliminacions sonades amb el Barça en les temporades anteriors, entrava en un territori ben conegut, però en un escenari en què els xiulets es dirigien per primera vegada cap a la seva persona. “No em va agradar que hi hagués la meva família i que sentissin la gent xiulant-me, i que els meus fills haguessin de passar per això. No hi entenien res.” La mainada, que de ben petita havia sentit ovacions tronadores al Camp Nou dirigides al pare, descobria inesperadament la situació contrària.
Messi i Neymar van ser els destinataris de la ira de l’afició de París, que no entenia que amb els jugadors que Qatar va posar a disposició de Pochettino, aquest no se’n sortís. Aquesta, a més, no era la seva primera gran frustració; l’equip ja n’acumulava unes quantes i el seu marcador de Champions continua a zero.
El futur
En un món ideal, Messi trucaria al seu bon amic Xavi Hernández, com va fer Dani Alves, i faria de bon fill pròdig. És impensable que el mite vivent més gran que té el Barça es pugui acomiadar al Camp Nou i segurament no ho podrà fer ni jugant en el PSG. Les obres a l’estadi obligaran l’equip a exiliar-se al Lluís Companys la temporada 2023/24. Messi encara tindrà contracte amb el PSG. Encara que ara tingués el desig sincer de tornar, s’hauria de conformar amb portar el Barça, com ho fa amb el Newell’s, al cor. Només un hipotètic emparellament del PSG amb el Barça en la pròxima edició de la Champions League permetria a l’afició blaugrana acomiadar-se de l’argentí amb un mínim de dignitat. La seva última temporada en l’equip va ser la de la pandèmia i els camps buits. Això, a banda dels mals resultats i de la campanya contra ell mateix instigada des del mateix club abans de l’arribada de Laporta, que després de fer una primera auditoria superficial es va adonar que no podia retenir Messi.
L’entorn
L’argentí va arribar a París després de marcar 672 gols i donar 268 assistències en 778 partits en el Barça: una monstruositat. A la capital francesa tenia un grup de jugadors que l’haurien d’haver acompanyat en el seu creixement i adaptació en una lliga de menys nivell que l’espanyola.
Messi és amic de Neymar des de la seva etapa en el Barça –de fet, va insistir a Bartomeu en el seu fitxatge–i també tenia molta relació amb els argentins del PSG, Di María i Paredes, i amb l’italià Verratti. Que Pochettino, que és de la província de Santa Fe (com la família de Messi), fos l’entrenador també havia de facilitar la integració. L’exjugador de l’Espanyol va canviar la posició de l’internacional argentí. El va col·locar de mitjapunta o de fals davanter i el va treure de la banda definitivament. Els extrems han estat Mbappé, Neymar i fins i tot Di María, en un equip en què els jugadors d’atac intercanvien les posicions. En el partit més important de la temporada, el de la Champions al Santiago Bernabéu, va jugar pel mig. Se’l va veure fi amb la pilota però amb poca energia per defensar o fer grans canvis de ritme.
Messi, que va arribar a París amb la setena Pilota d’Or sota el braç, tornarà a tenir la pressió de la Champions, però no tanta com Mbappé, que ara sí que cobra més que ell i centrarà totes les mirades després de renovar amb el club parisenc.
