Un somni massa efímer
Copa. L’Olot cau golejat contra el Llevant, que sentencia el matx en la primera part, en la primera eliminatòria el dia del debut de Jonathan Risueño a la banqueta garrotxina
Olot 0 Llevant 4
OLOT:Batalla; Callís, Aimar, Gonzalo Pereira, Bigas; Ot Serrano (Manzano, 77’), Urri; Saïdou (Arnau Forés, 66’), Eloi Amagat (Terma, 55’), Manel Busquets (Sebas Coris, 55’); i Xumetra (Forgas, 55’).LLEVANT:Femenías; Marc Pubill, Rober Pier, Carlos Giménez, Franquesa; Roger Brugué (Rober Ibáñez, 46’), Pepelu (Iborra, 63’), Pablo Martínez (Hugo Redón, 76’), Cantero; Soldado (Bouldini, 63’) i Wesley (Joni Montiel, 76’).GOLS:0-1 (6’) Soldado. 0-2 (26’) Soldado. 0-3 (32’) Marc Pubill. 0-4 (35’) Aimar, en pròpia porteria.ÀRBITRE:Busquets Ferrer.T.G.:als locals Bigas i Urri; i al visitant Joni Montiel.PÚBLIC:1.219 espectadors al municipal d’Olot.L’Olot es volia aferrar a la copa per oblidar les penes de la lliga, però no va ser capaç de fer el miracle. De fet, ni s’hi va poder acostar, ja que el Llevant no va deixar cap opció als olotins i va decidir el partit en la primera part amb un 0-4 que li va permetre abaixar el ritme després de la represa i no fer més sang als garrotxins. Era una cosa que podia passar, perquè les dues categories de diferència –el curs passat eren quatre– són un món entre un equip i l’altre, però això no treu que el guió del partit deixés un gust amarg per a l’Olot el dia en què Jonathan Risueño s’estrenava a la banqueta.
La superioritat del Llevant va ser abismal des dels primers minuts. Amb el control absolut de la possessió, els granota no van tenir problemes per dominar un Olot que, això sí, va ensenyar quines poden ser les seves senyes d’identitat a partir d’ara. Amb defensa de quatre i amb voluntat de sortir jugant des del darrere, corrent riscos en més d’una ocasió, els olotins hi van posar tot el que van poder, però no li va servir de gaire res perquè el Llevant li va trobar les febleses en tot moment. Sobretot al centre del camp, on el conjunt valencià va tenir superioritat numèrica en totes les accions i no va tenir excessius problemes per fer ballar el doble pivot format per Ot Serrano i Urri. I quan els olotins intentaven fer un pas endavant per mossegar una mica més els migcampistes, el Llevant va trobar perfectament els espais a l’esquena d’una defensa massa tova en alguns moments.
Amb aquest guió no va ser cap gran sorpresa veure com el Llevant va resoldre el partit per la via ràpida. De fet, només s’havien jugat cinc minuts quan Soldado va fer el 0-1 aprofitant un rebot després d’una bona combinació interior. El veterà davanter es va quedar sol al punt de penal i va superar Batalla sense gaires problemes (6’). Després del primer gol els olotins van intentar fer un pas endavant, però no van aconseguir generar perill tot i que Saïdou, el més destacat del partit, va intentar desequilibrar una vegada i una altra per la banda dreta. En canvi, el Llevant generava sensació de perill cada vegada que s’acostava a l’àrea de l’Olot, que no eren poques, i va acabar liquidant el partit amb tres gols més en només nou minuts. Soldado, en el 26’, va repetir marcant el 0-2 aprofitant una gran passada de Pablo Martínez a l’esquena de la defensa i superant Batalla amb una volea a la mitja volta. Sis minuts després, en el 32’, Marc Pubill va acabar de sentenciar el partit amb el 0-3 en una jugada individual a la frontal que va culminar amb un gran xut a l’escaire, i molt poc després va arribar el 0-4 en una acció desafortunada. Aimar, quan intentava tallar la internada de Cantero, va tocar l’esfèrica i es va marcar en pròpia porta (35’).
En una segona part sense transcendència l’Olot va poder gaudir més del que havia fet en la primera part. Sense patir pràcticament en cap moment al darrere contra un Llevant que va abaixar molt el ritme de joc, els olotins van arribar amb perill a l’àrea de Femenías en més d’una ocasió, però no va tenir encert en la rematada, amb xuts massa tous que no van suposar cap problema per al porter.