El Mollerussa competeix i cau amb orgull de la Copa davant el Rayo (1-3)
Els lleidatans han posat la por al cos als madrilenys que no han pogut sentenciar fins al minut 80 després d’arribar amb empat a 1 al descans
Honor i orgull per un Mollerussa que s’acomiada de la Copa del Rei en una jornada festiva i esplèndida al Municipal. Els de Jordi Cortés han competit de tu a tu al Rayo Vallecano d’Andoni Iraola, aconseguint arribar al descans amb empat i veient-se amb opcions fins al minut 80, quan ha arribat l’1 a 3 de Sergio Camello. Gran actuació dels locals que han estat capaços de posar contra les cordes durant molts minuts a un equip de cinc categories superiors.
Sortia el Rayo amb un equip plagat de suplents, tal com s’esperava. I ha començat amb una ambició immensa el partit el Mollerussa, pressionant a un Rayo que mostrava alguns dubtes prop de la seva àrea. En cinc minuts els locals han aconseguit forçar un córner i una falta perillosa a la frontal, que ha executat Putxi per sobre el travesser. Ha millorat ràpidament el Rayo, que s’ha fet amb el control del partit, intentant aparèixer per fora per finalitzar dins. S’ha defensat bé el Mollerussa amb una línia de cinc darrere i tres mitjos per davant.
Als 10 minuts ha arribat la primera clara del Rayo pràcticament sota pals, però la bona defensa de Sasha li ha frustrat les opcions a Camello i Pablo Muñoz. Res han pogut fer els locals en el primer gol. Al minut 23, falta a tres quarts de camp, i per Bebé qualsevol zona és bona per deixar anar la seva fuetada. L’ha clavada a l’escaire esquerre de la porteria de Puiggròs.
No s’ha desfet el Mollerussa. I ha trobat premi al minut 32. Un autèntic golàs. Ha rebut Genís Soldevila a banda esquerra, li ha tirat un túnel amb una finta a Bebé i ha posat una centrada mil·limètrica que Nico Magno ha rematat a la perfecció al fons de la porteria de Diego López. 1-1. Tan sols el segon gol que se li marcava a equips de Primera en aquesta Copa.
Al 36, opció manifesta pels madrilenys. Ha centrat des de la dreta Camello i Pablo Muñoz ha rematat amunt quan estava sol a la frontal de la petita. Ho ha provat també el Mollerussa, Adrián Fernández des de la frontal obligant a intervenir a Diego López. Empat al descans, l’equip competint en el somni i el Municipal dempeus.
Però el Rayo ha començat molt bé la segona meitat. Actius i elèctrics els futbolistes del conjunt madrileny, arribant a zona de perill i forçant jugades d’estratègia per generar perill. I als sis minuts de la represa ha arribat el gol. Pilota morta a la frontal que ha dirigit a porteria el jove Diego Méndez i ha sorprès Puiggròs, que tenia multitud de jugadors per davant. Però altra vegada gran reacció del Mollerussa. Mostrant ambició, sense complexos i deixant-se absolutament tot sobre el verd. El Rayo arribava en transicions i amb opcions de sentenciar, però el Mollerussa també volia apurar les seves opcions.
Han tingut minuts de jugar a camp rival els de Jordi Cortés. Bons detalls de Genís Soldevila, Jofre i Adri Fernández, i exhibicions competitives de jugadors com Sasha i Rocky. No ho veia gens clar Iraola, la prova és que ha fet entrar jugadors clau com Trejo, Isi, Álvaro García i Comesaña. I precisament Trejo ha estat clau perquè el Rayo sentenciés el duel. Associació brillant amb Camello per deixar al davanter mà a mà amb el porter i que definís amb un xut creuat.
80 minuts ha aguantat amb vida i competint de meravella el Mollerussa. Dia de festa, passió i enorme orgull al Municipal, que ha ovacionat constantment una plantilla que els ha fet vibrar. El Mollerussa cau de la Copa, però ho fa amb orgull i mirant de tu a tu a tot un Rayo Vallecano.