No s’ha vist en els tres anys i mig que fa que Frenkie de Jong està en el Barça la millor versió del migcampista. Amb comptagotes, en ocasions molt puntuals, però no amb continuïtat. Encotillat d’interior, sense capacitat per rebre entre línies ni de girar-se, o, més a prop de la base, a l’ombra de Sergio Busquets, mai ha estat capaç d’oferir un rendiment d’acord amb el potencial que va mostrar a l’Ajax i que mostra, tot sovint, amb els Països Baixos. I ahir, en l’estrena amb victòria (0-2) del combinat neerlandès en la copa del mon contra Senegal, va ser el cas; es va veure al millor Frenkie. Participatiu, va ser el futbolista que més pilotes va tocar sobre el terreny de joc (80), va fer moure la pilota, va trencar línies en conducció, va fer una assistència i, en defensa, també va estar encertat, guanyant duels i recuperant. Necessita el dorsal 21 un context idoni, que potser al Barça no pot tenir; espai, veure el futbol de cara, des de darrere i portar el volant de l’equip i Louis van Gaal li ho dona, posant-lo en el doble pivot del 3-4-1-2 que planteja l’entrenador.

Va ser, doncs, el migcampista blaugrana el més destacat d’un matx en què ni els Països Baixos ni tampoc el Senegal, que enyora encara, òbviament, la seva figura Sadio Mané, van arriscar en excés, amb un joc sense gaire acció ni oportunitats. De fet, no es va decidir l’enfrontament fins al tram final, quan Cody Gakpo (84’) a centrada de Frenkie va avançar de cap els oranje en una acció en què el porter Edouard Mendy no va estar gaire fi. Tampoc ho va estar el porter poc després, quan va refusar malament un xut tou de Memphis Depay que Davy Klaassen (99’) va aprofitar per sentenciar. Memphis, que va entrar al minut 62, va tornar a jugar i va deixar enrere una lesió muscular de gairebé dos mesos.