Aquest Manchester City és l’última obra mestra de Pep Guardiola. I és que el tècnic català, en la setena temporada a Anglaterra, ha culminat la seva creació; quin equipàs és l’sky blue. Domina tots els registres, ben endreçat i eficient quan ataca, quan defensa, quan perd la pilota, quan la recupera... tot va lligat, és clar, però és molt difícil conjuntar-ho d’una manera gairebé perfecta, com ell ha aconseguit amb el grup que orienta. També mèrit tenen els jugadors, que són boníssims i que interpreten de meravella el que els demana l’entrenador, afegint el seu toc particular a tot plegat. Començant per Ederson, sobri sota pals i amb un peu privilegiat; passant pels diligents al darrere Walker, Ruben Dias, Akanji i Stones, que ajuda amb pilota un omnipresent Rodri a la medul·lar; seguint amb els talentosos entre línies De Bruyne i Gündogan, i acabant amb les traçudes ales, Bernardo Silva i Grealish i la punta de llança, amb el depredador Haaland. Un espectacle que, realment, fa plaer veure.

Tot i això, no precisament goig va sentir el Real Madrid ahir enfrontant-s’hi. Ans al contrari, li va tocar patir com mai, al conjunt entrenat per Carlo Ancelotti, que va marxar escaldat (4-0) de Manchester i eliminat de la Champions League, en què defensava un tron que heretaran o Manchester City o Inter, citats a la final el 10 de juny a Istanbul. De res va servir a l’equip madridista tota aquesta aura que se li atribueix quan aconsegueix victòries miraculoses en la màxima competició europea. Ni l’escut, ni les 14 copes d’Europa, ni l’ADN el van salvar aquesta vegada. El Manchester City el va golejar i van ser quatre, però si no hagués estat, com sempre, per Courtois n’hauria estat algun més.

L’inici va ser similar a l’anada, en què al Santiago Bernabéu va finalitzar en empat (1-1). Els citizens van arraconar els madridistes ben a prop de la seva àrea i no els van deixar sortir. De fet, es duien 10 minuts de joc i el Real Madrid no havia tocat la pilota, literalment. Algun refús, intentant avortar algun atac, algun xut en llarg de Courtois en servei de porteria, però res més. Estava sent un escàndol, de nou, però pels blancs, aquesta vegada no va emergir, del no res Vinícius. El brasiler no va poder amb Walker, i tampoc va aparèixer ningú altre dels visitants. Ni Benzema, ni Modric, ni Kroos, ni Valverde, ni Rodrigo. Només Courtois es va fer notar, negant el gol a Haaland en dues ocasions claríssimes, amb dues aturades impossibles, marca de la casa. Res va poder fer, però, després el sentinella belga contra Bernardo, que amb dues dianes (23’ i 37’) va fer justícia en un partit en què els de Guardiola estaven desencadenats. Tenien l’esfèrica, no la perdien, movien a un rival que perseguia ombres i generaven ocasions. Els blancs, de fet, només van ser capaços de treure el cap en una ocasió, i va ser des de 30 metres, amb un xutàs de Kroos al travesser.

Poc més van fer els visitants en atac fins al final del duel. Després del descans sí que van trepitjar més el camp del City, van ser capaços d’encadenar tres passades seguides, cosa que no havien fet en el primer temps, encara que el joc sempre va estar controlat pels sky blue. Perquè amb metres també són letals, saben córrer al contraatac, llançats per De Bruyne i Haaland i en una d’aquestes el noruec va estar a prop de fer el tercer. No obstant això, va ser Akanji (76’), pentinant una falta lateral, i amb ajuda de Militao, qui el va marcar per sentenciar. La festa a l’Etihad Stadium la va completar Julián Álvarez (91’), només d’entrar, per arrodonir una nit històrica per als citizens que són a tres partits del triplet; alçaran la Premier si guanyen una de les tres jornades que els queda, la FA Cup si s’imposen al Manchester United en la final, igual que la Champions si superen l’Inter. També els madridistes trigaran a oblidar el dia d’ahir. Se’ls ha acabat, a més, la temporada, que resoldran, supercopa d’Europa i mundial de clubs a banda, amb la copa i lluitant amb l’Atlético per no acabar la lliga en tercera posició.