La selecció espanyola va ratificar la seva candidatura per al títol. Si la posada en escena contra Croàcia (3-0) ja va ser imponent, ahir contra Itàlia, tot i guanyar (1-0) amb un resultat més ajustat, la va superar. I és que el conjunt entrenat per Luis de la Fuente va atropellar l’azzurra, que té, tot sigui dit, un dels pitjors equips dels últims temps, i va segellar el seu bitllet per als vuitens de final com a primera de grup. D’aquesta manera, en l’última jornada el combinat estatal no es jugarà res contra Albània; Itàlia, sí, que se les haurà amb Croàcia, que està amb l’aigua al coll.

L’actuació oferta per la roja, doncs, va ser realment bona. A nivell col·lectiu va tornar a ser molt superior al rival i, a nivell individual, va lluir gairebé tothom. Pedri, que va jugar una mica més d’una hora, és cada vegada més a prop de la seva millor versió. Participatiu, donant continuïtat i accelerant quan el joc ho requeria, rebent i sent punyent entre línies, va pesar en el joc ofensiu. També Lamine Yamal va fer anar de corcoll la defensa italiana a la dreta, com a l’esquerra Nico Williams, segurament el millor jugador del partit. El de l’Athletic va ser un malson per a Di Lorenzo, a qui va destrossar contínuament, i de les seves botes en van néixer les situacions de gol més importants.

Així, Espanya va arraconar l’equip dirigit per Luciano Spalletti, que no aconseguia travessar mig del camp. La roja atacava i finalitzava i, si no ho feia, ben posada a dalt, recuperava de seguida. Rodri i Fabián, a la medul·lar, orientaven; Pedri, a tres quarts, fluïa; Lamine Yamal i Nico, a les bandes, volaven, i Morata, en punta, amenaçava. Menció especial també mereix Cucurella. El d’Alella va ser a tot arreu, tant un atac com per defensar. La selecció espanyola, però, no la va encertar en el primer temps, tot i les moltes ocasions. Pedri, Nico, Morata i Fabián en van tenir de clares, però Donnarumma, l’únic que es va salvar dels italians, ho va impedir.

És clar que l’azzurra ha perdut molt potencial. En ple relleu generacional, té com a referents, a més del porter, Barella i Chiesa, que ahir ni la van poder ensumar, totalment aclaparats, i no va ser oponent. Tot i això, es va sostenir estona, més que per mèrits propis, per la falta de punteria d’Espanya, fins que finalment, ja en la segona meitat, amb un autogol de Calafiori (55’) després d’un refús de Donnarumma a un remat de cap de Morata, va sucumbir. No hi va haver reacció italiana i, de fet, el segon va estar ben a prop amb dos xuts llunyans de Lamine Yamal i Nico, que van estar a punt de marcar dos golassos –el primer va fregar el pal i el segon s’hi va estavellar.