Una de les peculiaritats d’aquesta Eurocopa és la quantitat de futbolistes que defensen els colors d’un país que no els va veure néixer. En total, són 82 jugadors –17 més que en la darrera edició– que, per diferents motius, són profetes lluny de la seva terra. La selecció que lidera aquesta llista, per golejada, és el combinat d’Albània, rival avui de la selecció espanyola en el tercer partit de la fase de grups (21 h). Només 7 futbolistes dels 26 convocats per a aquesta cita europea han nascut al país de les àguiles: Gjasula, Laçi, Muçi, Asllani, Hysaj, Kastrati i Manaj. Com tot en la vida, hi ha una explicació.

Gianni De Biasi, tècnic d’origen italià, va agafar el càrrec d’entrenador de la selecció albanesa el 2011. Al davant, tenia un repte majúscul: formar un equip amb possibilitats de competir contra qualsevol i aspirar a classificar-se per a les grans cites. Quan va arribar, la selecció era la 74a classificada del rànquing FIFA. A poc a poc, però, va aconseguir crear del no-res un grup de futbolistes capaços de disputar per primera vegada la fase final d’una Eurocopa, el 2016, i ascendir fins a la 32a posició. Tota una proesa que es va assolir mitjançant un pla molt ben traçat.

La guerra va dibuixar una situació geogràfica molt complicada als Balcans, amb un sens fi d’immigrants repartits per tot el món. Amb l’objectiu de portar talent al seu equip, De Biassi va recórrer uns 70 països per parlar personalment amb cada futbolista que tenia passat albanès i que li cridava l’atenció. D’aquesta manera, el combinat va fer un pas endavant, i De Biasi va aconseguir col·locar la selecció en el mapa futbolístic europeu.

Aquesta fórmula de cribratge per trobar els millors futbolistes disponibles va tenir continuïtat amb l’arribada el 2017 del també italià Alarico Rossi com a part del cos tècnic de Christian Panucci. Es van trobar amb un equip veterà. Feia falta un canvi generacional per continuar creixent. Per fer-ho, Rossi, cap del departament de scouting, va desenvolupar un algoritme per trobar jugadors repartits per tot el món que poguessin jugar per Albània. El primer va ser Ivan Balliu, català amb cognom albanès. Nascut a Caldes de Malavella, va poder ser nacionalitzat gràcies a un rebesavi amb arrels albaneses. Va debutar el 2017 amb 25 anys, de la mà de Panucci, tot i que ja havia estat anteriorment convocat amb la sub-16 i la sub-17 d’Espanya. Ivan Balliu va ser el motiu pel qual la federació i Rossi van arrencar amb aquest innovador mètode, que els ha permès avui en dia tenir un equip molt més competitiu i estar, enguany, disputant la seva segona Eurocopa en tota la història.

Aquesta ha estat la fórmula secreta d’Albània. Històricament, una selecció humil en comparació a les seves veïnes Sèrbia, Croàcia i Bòsnia. El país de les àguiles està ara en mans de Sylvinho.