Southgate contra tot
Semifinals. Anglaterra clama contra l’entrenador pel joc ofert pels ‘three lions’, que, tot i les crítiques, són a un partit de classificar-se per a la segona final consecutiva d’Eurocopa
“No he vist cap altre equip classificar-se i rebre tantes crítiques.” Així es mostrava Gareth Southgate, el seleccionador d’Anglaterra, just després de passar amb els three lions als vuitens de final de l’Eurocopa amb un decebedor empat contra Eslovènia, un dels combinats més dèbils del torneig. I és que li cauen les crítiques de tots els costats, al tècnic, que està en el punt de mira des del primer partit de la competició, l’únic que ha guanyat, contra Sèrbia (1-0), oferint una imatge descoratjadora, tenint en compte el potencial dels jugadors dels quals disposa. I no ha millorat. Posteriorment va encadenar dos empats, contra Dinamarca (1-1) i contra Eslovènia (0-0), per, amb més pena que glòria, segellar el bitllet a la fase final, en la qual ha continuat vivint al límit. De fet, no ha guanyat cap dels dos partits que els han portat a les semifinals en el temps reglamentari. Contra Eslovàquia (2-1), gairebé cau si no és per un gol de Bellingham al minut 95 que va forçar la pròrroga, en la qual es van imposar amb un gol de Kane. Als quarts de final, tampoc no va ser capaç de superar Suïssa (1-1) ni durant els 90 minuts ni a la pròrroga, i va haver de recórrer als penals per avançar. Avui (21 h), a les semifinals, un altre cara o creu contra els Països Baixos.
La realitat és que ningú entén Southgate i són diversos els pundits –exjugadors que exerceixen d’opinadors a diferents mitjans– que estan carregant contra el joc que practica l’equip que orienta. “No està essent capaç de treure el millor dels millors jugadors d’Anglaterra”, sosté Alan Shearer. El preparador viu immers en un mar de crítiques. “Els nostres millors futbolistes juguen a l’atac i, en canvi, ens preparem per defensar-nos, tenim un equip massa bo per seure a esperar,” assegura Rio Ferdinand.
També la seva convocatòria ha estat motiu de controvèrsia, ja que molts troben a faltar jugadors importants com Jack Grealish. El més sorprenent de la seva llista és que l’únic lateral esquerre convocat és Luke Shaw, qui hi ha estat inclòs tot i trobar-se a la recta final de la seva lesió i haver estat fora dels terrenys de joc des de mitjan febrer. També aixeca polseguera que, malgrat els resultats adversos, continua aferrat al seu pla i no prova de fer canvis que podrien millorar la situació. Wayne Rooney també s’ha mullat: “Crec que recular Bellingham una mica, donar espai a Foden per deambular i moure’s per aquesta zona, i tenir a Gordon i Saka per mantenir l’amplada, faria una gran diferència”, diu. “Em sembla un equip que està mal dissenyat”, va assegurar a aquest diari Guillem Balagué, periodista català que treballa a diversos mitjans britànics. “Té un munt de deficiències, però com que té tanta qualitat es convertirà en un equip de jugades. A més, és a la part més fàcil del quadre, i amb això els pot arribar, encara que no juguin bé.”
I si ningú no entén Southgate, ell tampoc no entén les crítiques. Amb 100 partits com a entrenador de la selecció recent complerts, Southgate sent que està complint. Quan va agafar les regnes de l’equip nacional el setembre de 2016 l’objectiu era “tornar Anglaterra al cim del futbol mundial”, una tasca molt ambiciosa considerant que havien passat 50 anys des de la seva única final (i títol) en la història. I els resultats li donen la raó. Sempre ha arribat lluny a les grans competicions internacionals. El seu primer gran repte va ser el Mundial de Rússia 2018, en què va guiar la selecció anglesa fins a les semifinals; a l’Eurocopa 2020 va dur-la a la final, en què va caure als penals amb Itàlia; en el mundial 2022, va quedar-se als quarts de final, i, ara en aquesta Eurocopa 2024, ja és a semifinals. Així, malgrat tot, l’equip que orienta sempre ha arribat lluny. A Anglaterra és Southgate contra tot.