Lamine Yamal juga a una altra cosa
Amb un golàs, l’atacant del Barça lidera la reacció de la selecció espanyola, que remunta a França i es planta a la final
El de Rocafonda es converteix, amb 16 anys i 362 dies, en el futbolista més jove que marca en una Eurocopa
ESPANYA 2 FRANÇA 1
FRANÇA:Maignan; Kounde, Saliba, Upamecano, Theo Hernández; Tchouameni, Kanté (Griezmann, 62’), Rabiot (Camavinga, 62’); Dembélé (Giroud, 79’), Kolo Muani (Barcola, 62’) i Mbappé. ESPANYA:Unai Simón; Jesús Navas (Vivian, 58’), Nacho, Laporte, Cucurella; Rodri, Fabian, Dani Olmo (Mikel Merino, 76’); Lamine Yamal (Ferran Torres, 93’), Morata (Oyarzábal, 76’)i Nico Williams (Zubimendi, 93’). GOLS:0-1 (8’) Kolo Muani. 1-1 (21’) Lamine Yamal. 1-2 (25’) Dani Olmo.ÀRBITRE:Slavko Vincic (eslovè), amb Paolo Valeri (italià) al VAR.T.G.:a Jesús Navas i Lamine Yamal, d’Espanya; a Tchouameni i Camavinga, de França.T.V.:capPÚBLIC:75.000 espectadors a l’Allianz Arena de Munic.Lamine Yamal és una cosa... No té ni 17 anys, els fa aquest dissabte, i ja menja a la taula dels més grans. Se’ls menja, de fet. Ahir va protagonitzar una exhibició, una altra, però aquesta té més pes, és més impactant encara, perquè no va ser en un escenari qualsevol. I és que en una semifinal d’Eurocopa, l’atacant del Barça va liderar la victòria (2-1) de la selecció espanyola contra França, la màxima favorita, farcida de jugadors de primeríssima línia mundial, amb la qual el conjunt entrenat per Luis de la Fuente va segellar l’accés a la final, en què diumenge se les haurà amb Anglaterra o els Països Baixos. Buscarà, doncs, la roja el seu quart títol a l’Olympiastadion de Berlín, abraçada a un futbol col·lectiu molt destacable i també al nen, a Lamine Yamal, la peça més determinant que té.
Perquè el de Rocafonda és un fenomen. A l’Allianz Arena, el culer, partint com sempre, des de banda dreta, va demanar pilotes, no li van cremar mai, va associar-se amb sentit, va driblar amb èxit i, a més, va marcar. I no un gol qualsevol, un golàs, en un moment de màxima dificultat per al combinat estatal, que va començar perdent amb una diana de Kolo Muani (9’). L’enfrontament, un xoc d’estils, va encaminar-se aviat d’aquesta manera per als de Didier Deschamps, un conjunt reactiu, que disfruta esperant, defensant i desplegant-se al contraatac aprofitant la velocitat dels seus puntes, especialment Mbappé. El davanter del Real Madrid, però, no va estar gaire fi, en la línia de tot el torneig, que ha jugat condicionat per la fractura al nas que es va fer en la primera jornada. Ahir sense màscara, que segons havia dit el llastrava molt, tampoc va estar a prop de la seva millor versió.
Sí que hi va ser Lamine Yamal, a qui, si tot va com ha d’anar, encara ha de ser molt millor. L’extrem català va treure personalitat, quan els de De la Fuente estaven col·lapsats, superats per moments pels bleus, còmodes amb el context, guanyant i transitant ràpidament a camp rival quan tenien pilota i ben endreçats sense ella. Així, el dorsal 19 (21’) va recollir una pilota a tres quarts de camp, més enllà de la frontal de l’àrea, es va aturar entre tres futbolistes francesos i, del no res, va fer-se espai i va treure una fuetada enroscada que va anar a l’escaire de la porteria de Maignan. Juga com si estigués al pati de l’escola i el gol, a més, va tenir un punt de revenja, ja que el xut va fer-lo davant de Rabiot, que el dia abans en la prèvia, en un intent de desestabilitzar-lo, va dir: “Òbviament pot ser difícil per a ell jugar una semifinal... per jugar una final d’Eurocopa haurà de fer més coses de les que ha fet fins ara.” Lamine Yamal va parlar a la gespa i, de retruc, va convertir-se, amb 16 anys i 362 dies, en el més jove de la història que marca en una Eurocopa.
L’empat va tenir un efecte revitalitzant per al combinat estatal, i de seguida un altre català, Dani Olmo (25’), va capgirar el resultat. L’egarenc, relleu del lesionat Pedri, és també un futbolista d’una classe descomunal i, després d’una maniobra magistral, amb la qual va fer asseure Tchouameni dins de l’àrea, va creuar la pilota dins de la porteria. El del Leipzig suma tres 3 gols en la competició. Ja a davant en el marcador, la selecció espanyola va tornar a les bases, amb Rodri i Fabian, movent els fils, amb Lamine Yamal i Nico Williams amenaçant a les bandes, i Olmo, entre línies, també trobant-se i girant-se. Excepcional de nou va estar també el tercer català que va jugar, Cucurella, que va assecar Dembélé, i va incorporar-se amb criteri a camp rival.
Mentrestant França va seguir en la línia que marca Deschamps i, que d’altra banda, l’ha portat als èxits. Contenció, assegurar al darrere i esperar que algú a davant resolgui. Ahir, però, no li va arribar. Amb Mbappé fora de combat, va intentar-ho el tècnic de Baiona fent entrar Giroud, Griezmann –que també ha fet un torneig molt pobre i va ser suplent– i Barcola, però tot el que van generar van ser centrades infructuoses que o bé va atrapar Unai Simón o va refusar la defensa del combinat estatal, que se’n va sortir prou bé tot i les baixes de Carvajal i Le Normand. Fins i tot va estar a punt d’acabar la roja sense angoixa amb el tercer, que a punt va estar de marcar-lo, qui si no, Lamine Yamal, en els últims instants, després d’una jugada individual en què la pilota va marxar llepant el pal. Aquest nano juga a una altra cosa.