Jorge d'Alessandro ja és el quart nom de la llista de tècnics que han arribat a Tarragona amb la temporada començada des que el Nàstic va tancar el seu breu pas per primera. César Ferrando, Luis César, Joan Carles Oliva i el mateix d'Alessandro, quatre perfils i dues tasques encomanades. Els dos primers van venir a il·lusionar una parròquia desencisada. El darrer parell, en canvi, amb la fita ineludible d'apagar el foc abans no cremi del tot.

D'Alessandro, doncs, afronta el partit de diumenge contra el Sabadell amb l'objectiu clar de fer reaccionar l'equip al més aviat possible per posar fi a l'estancament que ha dut els grana a la cua. Això sí, per aconseguir-ho haurà de revertir un dels trets característics del Nàstic després de canviar de tècnic: que les reaccions no són immediates. A Tarragona, del tòpic tècnic nou, victòria segura, res de res. Tot canvi requereix de temps. Si no, que li ho diguin a César Ferrando, que va ser qui va tenir més problemes alhora de fer revifar l'equip, que anava dissetè quan va arribar el gener del 2008. I és que el de Tavernes de la Valldigna va necessitar sis jornades per obtenir el primer triomf. Aquell curs, tot i l'ambició del projecte iniciat per Javi López, el Nàstic va haver de patir i no va segellar la salvació fins que quedaven dues jornades per al final, gràcies a una ratxa de quatre triomfs i nou partits sense perdre.

La permanència, precisament, ha estat en els últims anys la fita que ha valgut la renovació dels tècnics. Aquí és on els entrenadors no se n'han acabat de sortir. Només Ferrando ha estat capaç de començar i acabar una temporada a la banqueta grana: la 2008/09 (10è amb 57 punts). Això sí, cada cop va haver-hi menys comunió entre el tècnic i l'afició i, tot i estar-hi una bona part del curs següent, el març del 2010 va ser acomiadat i va tornar Luis César.