Jorge D'Alessandro va deixar molt clar només arribar que exigiria als jugadors més veterans i amb més galons del vestidor que fossin els encarregats de treure les castanyes del foc i els protagonistes a l'hora d'iniciar el procés de canvi necessari en el conjunt grana. I la resposta, tot i tractar-se d'encara només un partit, no podia haver estat millor per part dels afectats. Homes com ara Arzu, Morán, Peragón, Longás i Powel van ser els grans protagonistes de la primera victòria del Nàstic aquesta temporada, diumenge contra el Sabadell. Veient el partit i sense un bagatge previ, ningú no hagués apostat que el Nàstic era el cuer i un equip fins aleshores sense rumb. El que va semblar és que cadascú tenia molt clar el que havia de fer. El tècnic argentí havia dit en la prèvia que l'equip faria un joc senzill i sense complicacions i això és el que es va veure. Tothom fent el que millor sap fer. D'alguns, com de Morán i Powel, ja era conegut el rendiment que podrien donar. El madrileny, el poc temps que les lesions li han permès demostrar-ho enguany, sempre ha mostrat les seves grans virtuts. I diumenge, encara més. Viu com sempre, va aprofitar un refús del porter per inaugurar el marcador, i més que mai, es va associar amb els seus companys. Un d'ells, Powel, que, a banda de continuar en ratxa golejadora –en va fer dos més i ja en du set–, va explotar una de les seves millors armes, com és el joc aeri, per assistir en el quart gol a Tuni, un altre dels jugadors que ha de tornar a ser decisiu.

Però el Nàstic té més jugadors d'un alt nivell que fins ara no s'havien deixat veure pel Nou Estadi. Un d'ells, Arzu. El jugador sevillà s'ha hagut de reconvertir aquests mesos a central a causa de les baixes de l'equip al darrera, on no només va aportar experiència i seguretat, i també va utilitzar una de les seves qualitats, com és la sortida de la pilota –per alguna cosa és migcampista– per sorprendre el rival i iniciar la jugada del primer gol. També Peragón i Longás van semblar destapar-se diumenge. A tots dos, el seu passat recent els avala –Peragón, 11 gols el curs passat amb el Girona i Longás dues temporades jugant més de 30 partits en un gran equip com el Cartagena–, però fins ara no havien pogut demostrar-ho. Per primer cop, Peragón va ser clarament un segon davanter per darrera de Powel i va trobar la mobilitat necessària per fer mal. I Longás, que fins fa poc va alternar el doble pivot amb una posició més avançada, es va lluir jugant sorprenentment a la banda, d'on va poder entrar en diagonals cap al centre, associant-se a la perfecció amb Peragón, i assistint Powel en el segon gol i Luna en el cinquè.

El que no ha canviat de totes maneres és que els llocs de salvació són encara lluny; a quatre punts.