Xavi Roca el va rescatar de l'ostracisme al qual havia anat a parar després de patir un ERO al Tenerife. Antonio Hidalgo, que va rebre moltes ofertes d'equips de segona B en aquest període, va continuar creient en les seves possibilitats com a futbolista de segona A fins que el Sabadell li va fer extensiva una proposta en el mercat d'hivern.

El conjunt arlequinat aleshores passava una mala època (encadenava 10 jornades sense guanyar) i ja començava a treure el cap la possibilitat del descens. La direcció esportiva va posar molts esforços a intentar que el fitxatge del veterà mitja punta no es filtrés. “Aportaré sacrifici i treball, a més de la meva arribada”, deia el 10 de gener quan el van presentar: “Quan un no té una cosa, la valora més quan la perd”, afegia.

Quan va arribar a l'equip, Hidalgo va demostrar totes aquestes característiques i va ajudar en gran part a una línia, la del mig del camp, que no acabava de trobar-se còmode en la categoria. Va trigar a marcar (fins després de 10 partits), però va agafar la titularitat tot just arribar en el partit contra el Numància i només la va deixar anar puntualment i amb intermitències. L'equip i ell, comodíssims plegats.