LUGO1

SABADELL0

El futbol, tan injust de vegades i tan simple en altres, es regeix pels resultats. El Sabadell va desafiar ahir aquesta llei perdent contra el Lugo però fent un dels millors partits del curs. La pressió defensiva, la possessió de pilota, la quantitat i qualitat de les ocasions generades; tot va ser favorable als vallesans, que només van fallar en l'eficiència –amb un penal errat per Lanza–. La Nova Creu Alta va donar suport en tot moment a l'equip, conscient del titànic esforç dels seus homes, que van marxar dissortadament de buit.

Ni rastre dels dubtes que el Sabadell havia generat en els últims partits a casa. Els arlequinats van excel·lir en la primera meitat, en què van tenir, per molt, la possessió de la pilota. I quan no la tenien la recuperaven ràpidament. Precisament, recuperant la pilota és on els de Carreras van donar el millor d'ells mateixos perquè van generar ocasions. La primera i la millor en el primer acte va ser en un penal provocat per Aníbal, en què després d'una recuperació a tres quarts i de trenar i trenar, el davanter va caure dins l'àrea. Lanza va fallar, però els arlequinats no ho van acusar anímicament. De seguida van venir un cop de cap d'Ulises (18') i un xut de Juanjo (26'). Però de sobte l'excel·lent pressió defensiva va passar de ser una virtut a ser un càstig duríssim. Puntada en llarg de José Juan –el millor per als seus–, duel amb el cap guanyat pels gallecs i la centrada des de la dreta que pica en Moha –s'havia fet una carrera de 30 metres per evitar la transició– deixa la pilota franca a Òscar Díaz perquè remati a gol. Després de la represa, els arlequinats van monopolitzar la pilota però res va ser el mateix. El Lugo va defensar amb deu homes els darrers 40 minuts i, tot i que el Sabadell hauria pogut marcar en dues grans dobles ocasions (Ulises i Aníbal, en el 63', i Juvenal i Lanza en el 70'), no va poder evitar la desgràcia.