El 4 d'abril del 1943, a les 16 h, la Creu Alta es va omplir de gom a gom. Allà es va viure el segon esdeveniment més important en la curta història del Sabadell. El conjunt arlequinat va certificar aquella tarda el seu primer ascens a primera divisió en un partit contra l'Sporting de Gijón que els arlequinats van guanyar per 5 a 2.

No havia complert ni 40 anys el Centre d'Esports que ja havia disputat una final de copa (perduda contra el Sevilla el 1935 a Chamartín) i era un dels equips de referència a Catalunya. Les lligues estaven reformant-se perquè la segona divisió, per exemple, cada any afegia més equips als seus grups. A principi dels quaranta, per exemple, hi havia un grup que va començar només sent català amb equips com ara el Girona, el Granollers o el Badalona, i a mitjan anys quaranta van incloure equips de València, les Balears i fins i tot el País Basc. A més, el futbol espanyol tot just estava patint encara les últimes conseqüències de la guerra i les incipients del franquisme. La vida en els clubs havia canviat moltíssim i en la majoria dels casos s'havia de refer tota l'activitat amb noves directives. Tot plegat sense deixar de banda els inconvenients del tancament del país respecte a l'exterior, com ara la manca de les innovacions en el joc que s'engegaven arreu d'una Europa convulsa i en guerra, i també la manca de pràctica en alguns dels jugadors joves que havien anat a la guerra, que va acabar afectant les edats i el nivell dels jugadors i dels equips.