El Sabadell rep molts gols. Ja és el tercer equip més golejat de la categoria (el primer si no es compten els filials) i en els últims partits no ha estat capaç d'arreglar-ho. El que sí que ha millorat, almenys, són les seves prestacions en atac, un aspecte que abans dels últims dos partits, era desolador. Tot i rebre tres gols contra l'Sporting, el conjunt arlequinat va ser capaç de clavar-ne quatre i la setmana passada a Osca, marxant-ne també golejats, en va marcar tres. “El futbol és una mica això. De vegades falles i d'altres encertes”, afirmava Uli Dávila en la mateixa línia que el seu entrenador durant les últimes setmanes, que atorgava la falta de gol al pur encert.

A l'equip, però, se li ha vist una millora a partir de la línia de tres quarts. Contra l'Osca, sense anar més lluny, no només va marcar tres gols, sinó que va generar diverses ocasions arribant amb jugades, bàsicament en la segona part. “L'equip ha estat millor en l'última passada, més concentrat, i ha estat la principal diferència per fer tants gols”, afegia Dávila.

Carreras ha tornat a jugar en les últimes dues setmanes amb Moha i Antonio Hidalgo d'interiors. Antonio Longás ha tornat a la suplència per bé que els dos veterans migcampistes ja no pateixen l'embús a la zona de creació. El Sabadell, que havia abandonat el joc en curt, contra l'Osca va tornar a tocar combinant, i en la segona part va trobar en el dinamisme el millor aliat per marcar tres gols només en una meitat. El problema, però, és en un altre lloc.