DAVID TIMOR
MIGCAMPISTA DEL GIRONA FC
“A 2a A et relaxes i et pinten la cara”
Amb tres dianes, les mateixes que Felipe Sanchón, David Timor ja ha ensenyat a Montilivi les virtuts de la seva cama esquerra
“De vegades et passes tot l'any tirant totes les faltes i no en fiques ni una”, afirma el migcampista cedit per l'Osasuna, que té 40 partits d'experiència a primera divisió
El que m'ha xocat més positivament és la unió de l'equip. És incomparable. Tots estem aquí per la mateixa causa
La gent pensa que cobrem barbaritats i dilapidem diners. I no és així. Tinc companys que juguen a l'Índia i a la segona divisió grega
Amb la llei concursal del Girona, ens han tranquil·litzat. Però el futbol no està bé. A
2a A es cobra el que es cobrava abans a 2a B
Mai no havia estat en una plantilla amb tants esquerrans titulars i només un davanter. És curta, però molt bona
La bicicleta electrònica que hi sol haver aparcada al vestíbul d'entrada de la sala de premsa de Montilivi és de David Timor, que utilitza un mitjà de transport gens convencional en un futbolista professional per anar de casa seva a l'estadi els dies d'entrenament. Hi ha un sentiment ecològic –“tal com està tot, millor no contaminar més del que es contamina”– i també pràctic i de comoditat. Timor (Carcaixent, Ribera Alta, 17-10-1989) és una de les sorpreses agradables del Girona en l'inici de curs. La cessió d'Osasuna ja feia bona pinta quan es va tancar i el valencià ha arrencat de meravella, com també ho ha fet l'equip.
Ja ha marcat tres gols, dos de falta directa. D'això se'n diu estar en estat de gràcia?
Sí, sí. De vegades et passes tot un any tirant totes les faltes i no aconsegueixes fer cap gol. I ara, les dues últimes que he provat han anat a dins.
Contra el Numància, pel pal del porter i a Lugo, per damunt de la tanca defensiva. Les dues amb molt d'efecte i les dues van significar punts. De quina n'està més satisfet?
Totes dues van ser d'un lloc semblant. Personalment em quedo amb la de Lugo. La del Numància, primer l'anava a tirar també per sobre la barrera, però vaig veure que el porter estava molt tapat i a l'últim moment vaig canviar d'opinió.
El seu sostre són 7 gols amb el filial d'Osasuna a segona B el curs 2010/11, però Déu n'hi do l'arrencada a títol individual...
Sí. Marcar tres setmanes seguides [entre els dos de falta i el gol de l'honor a Jaén] no ho havia fet des que jugava a alevins. I a primera, el primer any amb Osasuna no en vaig marcar cap i l'any passat, un. Ja tocava.
També ha vist tres targetes amb cinc jornades. Ja se'l veu un jugador amb caràcter...
També heu vist aquesta estadística? [Riu]. En la posició actual és normal que vegi targetes, perquè és una zona on moltes vegades et veus obligat a aturar amb faltes les jugades de l'equip rival, ja sigui per evitar mals majors o perquè no arribes bé a la pressió. De tota manera, la que em van ensenyar a Lugo, no he vist la repetició, però em sembla que no em toca a la mà. A veure si es pot fer un recurs...
S'ha de cuidar molt, aquesta esquerra.
Bé. El que m'agradaria és millorar la dreta, que és una mica més dèbil. Però n'estic content.
L'equip també ha arrencat a un ritme alt: 10 punts de 15.
Sí. Ens queda l'espina clavada de Jaén, perquè podíem haver fet molt més en aquell partit. També fa mal que el Numància et marqui en el minut 88, però analitzant aquell partit veus que la primera part va ser seva, i que el 2-2 no va ser injust.
Si es pogués anar enrere, segur que a Jaén sortirien amb el trivot. El 4-2-3-1 no va acabar de funcionar...
Segurament. Va ser un partit molt estrany. Personalment no em vaig trobar bé des d'un principi, i veies companys que els passava una cosa semblant. El més important és que en vam prendre nota. Ara sembla que ens trobem més còmodes i que tenim els partits més controlats amb tres al mig, però segur que hi haurà dies que l'equip tornarà al doble pivot i li funcionarà bé, com en la segona part contra el Numància.
Havia estat mai en una plantilla amb tants esquerrans?
Mai. I encara menys que n'hi hagués tants en l'equip titular. En tot cas m'havia trobat amb una situació a l'inrevés. A l'Osasuna érem tres o quatre esquerrans i de vegades no en jugava ni un. Damià, que era dretà, jugava al lateral esquerre; al davant d'ell, quan no hi havia Armenteros, jugava De las Cuevas, que era dretà. A la mitja punta, Sisi; a dalt, Cejudo, tots dretans.
I segur que tampoc no havia estat mai en una plantilla amb un únic davanter...
Tampoc. És cert que de davanter específic només tenim Chando, però ens hi haurem d'acostumar i mirar de treure el suc del que tenim.
S'han quedat amb una plantilla de 22 i sense els reforços que volia el cos tècnic. I, a banda que la lliga té 42 jornades, també continuen endavant en la copa. És un problema?
Haurem d'anar partit a partit i veure fins on podem arribar. La plantilla és curta, però molt bona. Sabem que la lliga és molt llarga i crec que també hem de superar l'eliminatòria de copa [contra l'Alavés]. Som els que som, però també tenim clar que volem aconseguir coses grans.
Tenia altres ofertes? Per què va escollir el Girona?
Tenia més coses, però després de veure el paper del Girona l'any passat i l'estil de joc, no m'ho vaig pensar. Hi havia canvi d'entrenador, però sabia que la filosofia no variaria. I també vaig preguntar a Damià [Abella] i em va dir que aquí estaria molt bé i molt a gust. I també tenia ganes de sortir d'Osasuna.
Havia de sortir a la força del club navarrès?
No. Si no hagués tingut opcions de sortir, no hauria sortit. Però les dues parts vam creure que era el millor.
Què té més al cap, tornar al seu club o fer una bona temporada aquí?
Ara no penso a tornar a Osasuna. El que penso és poder tornar tota la confiança que m'estan donant aquí, que és molta. I encara més important és fer una bona temporada col·lectivament. També sé que tot no anirà sempre com ara i que hi haurà partits en què estaré pitjor.
Què l'ha sorprès més del Girona?
La plantilla, sense dubte. L'Osasuna sempre s'ha caracteritzat pel fet de tenir equips molt units, però no té res a veure amb el que he trobat aquí. Allà potser hi ha una mica de distància entre els que són de Navarra i els altres. Aquí, no. És igual que siguis català, valencià o madrileny, que tots estem aquí per la mateixa causa. És el que més m'ha xocat positivament.
La plantilla, sobretot els que hi eren l'any passat, s'emmiralla en la temporada anterior?
Tothom vol mantenir la inèrcia i tots volem aspirar al màxim, però hem d'anar pas a pas, sabent el que hi ha i sabent els que som. De moment ja tenim deu punts i el primer objectiu és arribar als 50 com més aviat millor, però sense posar-nos allà el límit.
Ha jugat uns 80 partits a segona B (amb els filials del València i l'Osasuna) i 40 a primera (amb l'equip navarrès). Què destaca de la seva primera experiència a segona A?
El que més m'ha sorprès és el nivell dels equips, molt igualat. Aquí estàs fent un bon partit, però et relaxes una mica i et pinten la cara. També hi ha més intensitat que a primera, però menys qualitat.
Modestos a la part alta i equips importants a la part baixa. És el resum d'aquest equilibri?
Sí. El Mallorca, el Saragossa i el Deportivo noten molt el canvi. Ells pensen que guanyaran els partits sense córrer i això no és així. A l'Sporting li ha costat un any adaptar-se a segona A. De tota manera, la teoria diu que els grans han d'acabar a dalt, però hi haurà excepcions.
Ve d'Osasuna, que no és SAE i és un club sanejat. Però el futbol no ha driblat ni de bon tros la crisi. Com ho viu des de dins?
No sabia que el Girona entraria en llei concursal, però ens han tranquil·litzat. En canvi, tinc companys que no han trobat equip, ja no pas a primera o a segona, sinó fins i tot a segona B. Jugadors amb qui vaig estar en el València B, un ara ha anat a l'Índia, un altre a la segona divisió grega... Tot està molt malament. Ara a primera es cobra el que abans es cobrava a segona A. I a segona A, el que fa alguns anys a segona B. I a tercera hi ha equips que ja ni paguen.
El futbolista professional ja no viu tan bé?
Això també és una visió equivocada de la realitat. La gent pensa que els jugadors cobrem barbaritats de diners i els dilapidem, i no és així. Guanyem diners per poder viure bé, però no es guanyen els diners que es guanyaven abans. Això ho guanyen quatre jugadors i quatre equips comptats. I has de saber-los administrar molt bé per allargar-los quan et retiris. O aprofitar la carrera de futbolista professional per estudiar i trobar una feina per quan s'acabi això. Perquè el futbol pot durar fins als 30 o 35 anys, però també menys si tens la desgràcia de tenir alguna lesió.
Vostè ja ha fet aquest pas?
De moment no, però hauria de començar a buscar alguna cosa perquè, quan s'acabi això, és possible que m'hagi de guanyar la vida amb coses que no havia pensat. Vaig acabar la graduació en ESO i vaig parar perquè volia gaudir del futbol. També és cert que en aquest món fas també moltes amistats i hi ha diverses possibilitats de mantenir-t'hi vinculat professionalment.
A PILOTA ATURADA
València o Osasuna?
Són els meus dos clubs i tinc molt bon record de tots dos. Potser millor de l'Osasuna, perquè m'han donat l'oportunitat de debutar a primera divisió, però a València hi vaig estar des d'alevins fins al filial. I onze anys no es poden esborrar de cap manera.
Barça o Madrid?
Barça.
El seu equip de la infància?
El València.
L'únic futbolista de la família?
No. El meu pare havia estat futbolista i havia arribat a jugar en el filial del València. Sempre em duia a veure el primer equip. I el meu germà va jugar a l'Alacant, de divisió d'honor juvenil i també a tercera. Ara entrena l'equip del poble, el Carcaixent.
Messi o Cristiano Ronaldo?
Messi.
La millor esquerra?
La de Rivaldo. Actualment, la de Messi.
Un mirall en el seu lloc.
Quan era petit, sempre em fixava en Baraja, que era el titular al mig del camp del València. Actualment, per característiques i per joc, Xavi.
Quin entrenador l'ha marcat?
De tots n'he après. Però del meu pare, el que més. Ell mai m'ha entrenat, però és qui m'ho ha ensenyat tot, qui em venia a veure tots els partits i qui em corregia.
Ídol esportiu no futbolista?
Rafa Nadal.
Un esport a banda del futbol?
A l'estiu practico el pàdel.
Com omple el temps lliure?
Visc a Girona amb la meva xicota. Solem passejar per la ciutat. També vaig al gimnàs.
Amb què es queda de Girona?
Fa poc que hi sóc. De la ciutat m'agrada tot el Barri Vell. Tinc pendents sortides, com a Cadaqués. He estat a Besalú, Platja d'Aro, Tossa de Mar...
La Via Catalana.
M'hi vaig passejar. Amb la meva xicota i el seu pare. Em va semblar molt bé, molt correcte. Vaig veure un poble que s'expressa amb un gran respecte i demana el que sent.
L'escolarització.
Tota amb valencià. Dominar dues llengües t'enriqueix.
L'experiència a Catalunya.
Des que he arribat em sento com a casa. Em trobava més fora de casa a Navarra. Aquí hi estic molt a gust.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Publicat a
Notícies
Dimecres,26 juny 2024