Girona

DAVID TIMOR

MIGCAMPISTA DEL GIRONA FC

“A 2a A et relaxes i et pinten la cara”

Amb tres dianes, les mateixes que Felipe Sanchón, David Timor ja ha ensenyat a Montilivi les virtuts de la seva cama esquerra

“De vegades et passes tot l'any tirant totes les faltes i no en fiques ni una”, afirma el migcampista cedit per l'Osasuna, que té 40 partits d'experiència a primera divisió

El que m'ha xocat més positivament és la unió de l'equip. És incomparable. Tots estem aquí per la mateixa causa
La gent pensa que cobrem barbaritats i dilapidem diners. I no és així. Tinc companys que juguen a l'Índia i a la segona divisió grega
Amb la llei concursal del Girona, ens han tranquil·litzat. Però el futbol no està bé. A
2a A es cobra el que es cobrava abans a 2a B
Mai no havia estat en una plantilla amb tants esquerrans titulars i només un davanter. És curta, però molt bona

La bici­cleta electrònica que hi sol haver apar­cada al vestíbul d'entrada de la sala de premsa de Mon­ti­livi és de David Timor, que uti­litza un mitjà de trans­port gens con­ven­ci­o­nal en un fut­bo­lista pro­fes­si­o­nal per anar de casa seva a l'estadi els dies d'entre­na­ment. Hi ha un sen­ti­ment ecològic –“tal com està tot, millor no con­ta­mi­nar més del que es con­ta­mina”– i també pràctic i de como­di­tat. Timor (Car­cai­xent, Ribera Alta, 17-10-1989) és una de les sor­pre­ses agra­da­bles del Girona en l'inici de curs. La cessió d'Osa­suna ja feia bona pinta quan es va tan­car i el valencià ha arren­cat de mera­ve­lla, com també ho ha fet l'equip.

Ja ha mar­cat tres gols, dos de falta directa. D'això se'n diu estar en estat de gràcia?
Sí, sí. De vega­des et pas­ses tot un any tirant totes les fal­tes i no acon­se­guei­xes fer cap gol. I ara, les dues últi­mes que he pro­vat han anat a dins.
Con­tra el Numància, pel pal del por­ter i a Lugo, per damunt de la tanca defen­siva. Les dues amb molt d'efecte i les dues van sig­ni­fi­car punts. De quina n'està més satis­fet?
Totes dues van ser d'un lloc sem­blant. Per­so­nal­ment em quedo amb la de Lugo. La del Numància, pri­mer l'anava a tirar també per sobre la bar­rera, però vaig veure que el por­ter estava molt tapat i a l'últim moment vaig can­viar d'opinió.
El seu sos­tre són 7 gols amb el filial d'Osa­suna a segona B el curs 2010/11, però Déu n'hi do l'arren­cada a títol indi­vi­dual...
Sí. Mar­car tres set­ma­nes segui­des [entre els dos de falta i el gol de l'honor a Jaén] no ho havia fet des que jugava a ale­vins. I a pri­mera, el pri­mer any amb Osa­suna no en vaig mar­car cap i l'any pas­sat, un. Ja tocava.
També ha vist tres tar­ge­tes amb cinc jor­na­des. Ja se'l veu un juga­dor amb caràcter...
També heu vist aquesta estadística? [Riu]. En la posició actual és nor­mal que vegi tar­ge­tes, perquè és una zona on mol­tes vega­des et veus obli­gat a atu­rar amb fal­tes les juga­des de l'equip rival, ja sigui per evi­tar mals majors o perquè no arri­bes bé a la pressió. De tota manera, la que em van ense­nyar a Lugo, no he vist la repe­tició, però em sem­bla que no em toca a la mà. A veure si es pot fer un recurs...
S'ha de cui­dar molt, aquesta esquerra.
Bé. El que m'agra­da­ria és millo­rar la dreta, que és una mica més dèbil. Però n'estic con­tent.
L'equip també ha arren­cat a un ritme alt: 10 punts de 15.
Sí. Ens queda l'espina cla­vada de Jaén, perquè podíem haver fet molt més en aquell par­tit. També fa mal que el Numància et mar­qui en el minut 88, però ana­lit­zant aquell par­tit veus que la pri­mera part va ser seva, i que el 2-2 no va ser injust.
Si es pogués anar enrere, segur que a Jaén sor­ti­rien amb el tri­vot. El 4-2-3-1 no va aca­bar de fun­ci­o­nar...
Segu­ra­ment. Va ser un par­tit molt estrany. Per­so­nal­ment no em vaig tro­bar bé des d'un prin­cipi, i veies com­panys que els pas­sava una cosa sem­blant. El més impor­tant és que en vam pren­dre nota. Ara sem­bla que ens tro­bem més còmodes i que tenim els par­tits més con­tro­lats amb tres al mig, però segur que hi haurà dies que l'equip tor­narà al doble pivot i li fun­ci­o­narà bé, com en la segona part con­tra el Numància.
Havia estat mai en una plan­ti­lla amb tants esquer­rans?
Mai. I encara menys que n'hi hagués tants en l'equip titu­lar. En tot cas m'havia tro­bat amb una situ­ació a l'inrevés. A l'Osa­suna érem tres o qua­tre esquer­rans i de vega­des no en jugava ni un. Damià, que era dretà, jugava al late­ral esquerre; al davant d'ell, quan no hi havia Armen­te­ros, jugava De las Cue­vas, que era dretà. A la mitja punta, Sisi; a dalt, Cejudo, tots dre­tans.
I segur que tam­poc no havia estat mai en una plan­ti­lla amb un únic davan­ter...
Tam­poc. És cert que de davan­ter específic només tenim Chando, però ens hi hau­rem d'acos­tu­mar i mirar de treure el suc del que tenim.
S'han que­dat amb una plan­ti­lla de 22 i sense els reforços que volia el cos tècnic. I, a banda que la lliga té 42 jor­na­des, també con­ti­nuen enda­vant en la copa. És un pro­blema?
Hau­rem d'anar par­tit a par­tit i veure fins on podem arri­bar. La plan­ti­lla és curta, però molt bona. Sabem que la lliga és molt llarga i crec que també hem de superar l'eli­mi­natòria de copa [con­tra l'Alavés]. Som els que som, però també tenim clar que volem acon­se­guir coses grans.
Tenia altres ofer­tes? Per què va esco­llir el Girona?
Tenia més coses, però després de veure el paper del Girona l'any pas­sat i l'estil de joc, no m'ho vaig pen­sar. Hi havia canvi d'entre­na­dor, però sabia que la filo­so­fia no vari­a­ria. I també vaig pre­gun­tar a Damià [Abe­lla] i em va dir que aquí esta­ria molt bé i molt a gust. I també tenia ganes de sor­tir d'Osa­suna.
Havia de sor­tir a la força del club navarrès?
No. Si no hagués tin­gut opci­ons de sor­tir, no hau­ria sor­tit. Però les dues parts vam creure que era el millor.
Què té més al cap, tor­nar al seu club o fer una bona tem­po­rada aquí?
Ara no penso a tor­nar a Osa­suna. El que penso és poder tor­nar tota la con­fiança que m'estan donant aquí, que és molta. I encara més impor­tant és fer una bona tem­po­rada col·lec­ti­va­ment. També sé que tot no anirà sem­pre com ara i que hi haurà par­tits en què estaré pit­jor.
Què l'ha sorprès més del Girona?
La plan­ti­lla, sense dubte. L'Osa­suna sem­pre s'ha carac­te­rit­zat pel fet de tenir equips molt units, però no té res a veure amb el que he tro­bat aquí. Allà pot­ser hi ha una mica de distància entre els que són de Navarra i els altres. Aquí, no. És igual que siguis català, valencià o madri­leny, que tots estem aquí per la mateixa causa. És el que més m'ha xocat posi­ti­va­ment.
La plan­ti­lla, sobre­tot els que hi eren l'any pas­sat, s'emmi­ra­lla en la tem­po­rada ante­rior?
Tot­hom vol man­te­nir la inèrcia i tots volem aspi­rar al màxim, però hem d'anar pas a pas, sabent el que hi ha i sabent els que som. De moment ja tenim deu punts i el pri­mer objec­tiu és arri­bar als 50 com més aviat millor, però sense posar-nos allà el límit.
Ha jugat uns 80 par­tits a segona B (amb els fili­als del València i l'Osa­suna) i 40 a pri­mera (amb l'equip navarrès). Què des­taca de la seva pri­mera experiència a segona A?
El que més m'ha sorprès és el nivell dels equips, molt igua­lat. Aquí estàs fent un bon par­tit, però et rela­xes una mica i et pin­ten la cara. També hi ha més inten­si­tat que a pri­mera, però menys qua­li­tat.
Modes­tos a la part alta i equips impor­tants a la part baixa. És el resum d'aquest equi­li­bri?
Sí. El Mallorca, el Sara­gossa i el Depor­tivo noten molt el canvi. Ells pen­sen que gua­nya­ran els par­tits sense córrer i això no és així. A l'Spor­ting li ha cos­tat un any adap­tar-se a segona A. De tota manera, la teo­ria diu que els grans han d'aca­bar a dalt, però hi haurà excep­ci­ons.
Ve d'Osa­suna, que no és SAE i és un club sane­jat. Però el fut­bol no ha dri­blat ni de bon tros la crisi. Com ho viu des de dins?
No sabia que el Girona entra­ria en llei con­cur­sal, però ens han tran­quil·lit­zat. En canvi, tinc com­panys que no han tro­bat equip, ja no pas a pri­mera o a segona, sinó fins i tot a segona B. Juga­dors amb qui vaig estar en el València B, un ara ha anat a l'Índia, un altre a la segona divisió grega... Tot està molt mala­ment. Ara a pri­mera es cobra el que abans es cobrava a segona A. I a segona A, el que fa alguns anys a segona B. I a ter­cera hi ha equips que ja ni paguen.
El fut­bo­lista pro­fes­si­o­nal ja no viu tan bé?
Això també és una visió equi­vo­cada de la rea­li­tat. La gent pensa que els juga­dors cobrem bar­ba­ri­tats de diners i els dila­pi­dem, i no és així. Gua­nyem diners per poder viure bé, però no es gua­nyen els diners que es gua­nya­ven abans. Això ho gua­nyen qua­tre juga­dors i qua­tre equips comp­tats. I has de saber-los admi­nis­trar molt bé per allar­gar-los quan et reti­ris. O apro­fi­tar la car­rera de fut­bo­lista pro­fes­si­o­nal per estu­diar i tro­bar una feina per quan s'acabi això. Perquè el fut­bol pot durar fins als 30 o 35 anys, però també menys si tens la desgràcia de tenir alguna lesió.
Vostè ja ha fet aquest pas?
De moment no, però hau­ria de començar a bus­car alguna cosa perquè, quan s'acabi això, és pos­si­ble que m'hagi de gua­nyar la vida amb coses que no havia pen­sat. Vaig aca­bar la gra­du­ació en ESO i vaig parar perquè volia gau­dir del fut­bol. També és cert que en aquest món fas també mol­tes amis­tats i hi ha diver­ses pos­si­bi­li­tats de man­te­nir-t'hi vin­cu­lat pro­fes­si­o­nal­ment.

A PILOTA ATURADA

València o Osasuna?
Són els meus dos clubs i tinc molt bon record de tots dos. Potser millor de l'Osasuna, perquè m'han donat l'oportunitat de debutar a primera divisió, però a València hi vaig estar des d'alevins fins al filial. I onze anys no es poden esborrar de cap manera.
Barça o Madrid?
Barça.
El seu equip de la infància?
El València.
L'únic futbolista de la família?
No. El meu pare havia estat futbolista i havia arribat a jugar en el filial del València. Sempre em duia a veure el primer equip. I el meu germà va jugar a l'Alacant, de divisió d'honor juvenil i també a tercera. Ara entrena l'equip del poble, el Carcaixent.
Messi o Cristiano Ronaldo?
Messi.
La millor esquerra?
La de Rivaldo. Actualment, la de Messi.
Un mirall en el seu lloc.
Quan era petit, sempre em fixava en Baraja, que era el titular al mig del camp del València. Actualment, per característiques i per joc, Xavi.
Quin entrenador l'ha marcat?
De tots n'he après. Però del meu pare, el que més. Ell mai m'ha entrenat, però és qui m'ho ha ensenyat tot, qui em venia a veure tots els partits i qui em corregia.
Ídol esportiu no futbolista?
Rafa Nadal.
Un esport a banda del futbol?
A l'estiu practico el pàdel.
Com omple el temps lliure?
Visc a Girona amb la meva xicota. Solem passejar per la ciutat. També vaig al gimnàs.
Amb què es queda de Girona?
Fa poc que hi sóc. De la ciutat m'agrada tot el Barri Vell. Tinc pendents sortides, com a Cadaqués. He estat a Besalú, Platja d'Aro, Tossa de Mar...
La Via Catalana.
M'hi vaig passejar. Amb la meva xicota i el seu pare. Em va semblar molt bé, molt correcte. Vaig veure un poble que s'expressa amb un gran respecte i demana el que sent.
L'escolarització.
Tota amb valencià. Dominar dues llengües t'enriqueix.
L'experiència a Catalunya.
Des que he arribat em sento com a casa. Em trobava més fora de casa a Navarra. Aquí hi estic molt a gust.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)